Creat:

Actualitzat:

El pròxim diumenge, els francesos queden cridats a les urnes per la primera volta de les eleccions presidencials. S’encetarà així el camí cap a la designació no solament del més alt mandatari del veí del nord, sinó també la del nostre futur Copríncep. Ara bé, a quatre dies d’aquesta contesa electoral, ens trobem davant d’una nebulosa que no permet discernir i anticipar els resultats. Uns mesos enrere tot semblava cantat. Però nombrosos esdeveniments inesperats, així com el període d’exposició pública durant la campanya electoral, han provocat el descens d’alguns candidats i el creixement, a vegades sorprenent, d’altres. Per cert, els instituts de sondeig intenten endevinar, amb totes les eines al seu abast, el que podria ocórrer. Però hem de constatar, a la vista de l’experiència, que les seves prediccions, en els últims temps, no resulten. Aquests errors repetits, encara que vulguin negar que es tracti d’errors, introdueixen un gran marc d’incertitud que podria constituir també una de les causes de les eventuals sorpreses de diumenge vinent. Tothom té present l’acceptació del Brexit, en contra de tots els pronòstics, i l’elecció de Trump, que semblava inimaginable. Aquests moviments evidencien, per part dels electors, una resistència i una desconfiança cada vegada més grans enfront de les forces polítiques instal·lades. Certament, aquest fenomen té a veure amb el fet que els partits tradicionals tenen unes grans dificultats per a copsar el món real. L’allunyament dels professionals de la política de les preocupacions quotidianes dels ciutadans n’és certament una de les explicacions més assenyades. Apareix un cisma entre la realitat viscuda per la gran majoria i la imatge d’aquesta mateixa realitat que idealitzen els governants. Aquesta separació indueix uns moviments electorals, que tenen com a finalitat primera encendre un llum vermell, per a obligar els polítics a prendre consciència d’una veritat innegable, o sigui, l’erradicació de les classes mitjanes i l’augment espectacular de les desigualtats. Malauradament podem dubtar que els diferents candidats francesos tinguin realment la voluntat d’invertir aquesta dinàmica, que podria ser la clau de l’escrutini.

tracking