Urgeix un tanatori en condicions

La construcció d’un tanatori a Escaldes a tocar de l’hospital és una bona notícia per a amplis sectors de la societat. L’hospital Nostra Senyora de Meritxell es va inaugurar el 1994 amb la vocació d’acollir la població nacional en els dos moments més importants de la seva existència: el naixement i la mort. Amb la creació del tanatori, els difunts deixaven de ser vetllats al propi domicili i l’hospital donava resposta a les noves necessitats socials. Les instal·lacions es van situar en una zona marginal de l’edifici, un lloc íntim protegit de mirades indiscretes que, al mateix temps, esdevenia una continuació natural de l’espai en el qual s’havia atès el pacient en els darrers moments.

Malauradament, l’any 2014 el SAAS va tancar aquest servei i les sales de vetlla es van traslladar als locals de l’antiga oficina dels guàrdies de circulació de la capital. La mesura, a més de no satisfer gairebé ningú, evidenciava certa manca de sensibilitat. Les desencuses de la direcció del SAAS per desfer-se d’una responsabilitat que fins al moment tenia assumida van ser diverses i poc convincents: que s’havien de fer obres per reparar unes goteres, que no corresponia a l’hospital ubicar aquest servei o que l’espai del tanatori s’havia de destinar a altres funcions. No obstant, es van comprometre a reubicar el tanatori nacional a la clínica Meritxell, després de reformar-la. Mentrestant, la sala de vetlles de la capital s’ha mostrat inadequada pel moviment de persones que genera l’edifici administratiu de Govern i el trànsit del carrer Prat de la Creu. Els acompanyants del difunt estan exposats a les mirades indiscretes dels que circulen per la zona, aliens al drama personal. Els que volen estirar les cames col·lapsen la voravia o es refugien a Prada Casadet. La petició d’un grup de ciutadans i el sentiment generalitzat ha servit per evidenciar la necessitat de ressituar la sala de vetlles i no fer de la temporalitat un estat crònic.

Al marge que el nou tanatori tingui o no la consideració de nacional, seria convenient que com a mínim doni servei a les dues parròquies centrals que representen gairebé la meitat de la població. Un cop més es presenta la possibilitat de mancomunar un servei social que, en un moment o altre, tots haurem d’utilitzar.