Si fem una recerca a Google posant Andorra + Gibraltar, en 0’60 segons obtenim 233.000.000 de resultats. A la inversa, igual, només que hi posa 0’43 segons. Amb una regularitat envejable, cada set anys el primer ministre de la colònia britànica aixeca el dit i diu que una possible solució per al futur del penyal és copiar el model de la cosenyoria andorrana i aplicar-lo a Gibraltar. Sí, el Brexit ho ha complicat tot, i els de l’UK tenen tot de fronts oberts: Irlanda del Nord cada cop és més a prop de la reunificació, els díscols escocesos encara se’n volen anar i tenim també l’etern gra al cul de Gibraltar. Com sempre passa (abans era un clàssic de l’estiu, pobre en notícies) el ministre d’Afers Exteriors espanyol es posa estupend i la premsa patriòtica treu per les finestres de les redaccions les mateixes peces d’artilleria que ja fa tres segles –des de la guerra de Successió– que dispara salves per mantenir encesos els ànims territorials. Ara hi ha polítics tòries que asseguren que si s’ha d’acabar com amb les Malvines, cap problema. Qui sap si veurem una altra vegada com s’enfonsa el general Belgrano, i els temibles gurkhes nepalesos brandant aquells ganivets corbats, els kukri, pels carrers de la conquerida Línea de la Concepción. Potser que abans d’arribar a aquests extrems, uns i altres explorin fins al final les possibilitats d’èxit de la via an-dorrana, moltes vegades considerada (a Gibraltar i a d’altres llocs) però mai no aplicada. I mira, si encara ens paguessin uns dretets d’autor a l’Sdadv, encara millor.