Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Foc i lloc

Un jersei descosit

Sense un mínim de conciliació, la vida en societat no és possible
Actualitzada 08/04/2017 a les 06:54
Hi ha problemàtiques socials per a les quals cal una anàlisi extensiva, intensiva i multidisciplinària. N’hi ha d’altres, però, que tot i ser molt complexes, es poden entendre molt fàcilment a partir d’una única evidència. L’altre dia em va caure a les mans un fullet informatiu d’una escola bressol de la capital que es publicita amb el gran reclam d’obrir tots els dies de la setmana de les 07.30 a les 22.00 h, un fullet suficient per diagnosticar que vivim en una societat malalta. I soc taxatiu perquè una societat que pot arribar a necessitar aparcar nens de 0 a 3 anys entre quarts de vuit del matí i quarts d’onze de la nit és impossible que estigui sana. No és l’únic símptoma, però. Al meu entorn hi ha una coincidència unànime a percebre un augment continuat els darrers anys del nombre de menors amb dificultats socials diverses. I què fem? Res. Narinant. Ens preocupen, evidentment, els casos concrets i anem cosint pedaços normatius per aquí i per allà, però no ataquem mai el problema des d’una visió sistèmica (de fet, va caure un Govern per intentar una de les propostes de conciliació més tímides i descafeïnades que s’han vist mai). I, així, amb un mercat laboral sense control, amb uns horaris comercials cada cop més salvatges, amb una limitació inexistent de la jornada laboral, amb una flexibilitat sempre en benefici de l’empresa i mai de la persona, anem mantenint (i empitjorant) un model de conciliació per sota dels batecs necessaris per poder viure com a societat. I ho fem, a més, tancant els ulls, evitant relacionar el jersei descosit amb l’agulla descosidora. Però ves, els del jersei descosit són aquells. Són els altres. Els que no voten i no es manifesten (perquè descosir també ho té això, que crea submissió i trenca la solidaritat). Els altres. Els que haurien d’estar agraïts perquè els paguem un sou. I continuem legislant de biaix. Veient el món des de la part no afectada, com veuen la Història els guanyadors, com veuen l’escola els que se’n van sortir. Hauríem d’anar decidint si volem ser una societat o una empresa. Però em temo que ja ho hem fet: hem triat ser una empresa i, a estones, per distreure’ns, un club. Un club amb dret d’admissió.
Etiquetes
  • #8 Joan Xavier
    (10/04/17 09:41)

    Postre, i per solidaritat, no hauriem d'anar mai a comprar a partir de les 19h30. Potser els que tenim passaport andorrà hauriem de sortir al carrer per defensar uns horaris dignes perquè els que no tenen vot, no sortiran per por a perdre la feina. 

    Respondre
  • #7 Castellano Comunero
    (09/04/17 20:11)

    Moltes gracies. Confesso que, quand vaig re-llegir el meu comentari anterior, abans de enviar-lo, vaig pensar que podria semblar una amenaça i, per aixó, l'hi vaig posar la última frase. Sembla que no va ser suficient. Demano perdó.

    Respondre
  • #6 Un país sense valors
    (08/04/17 23:51)

    Andorra es un desastre, tot s'amaga i es falsega, tot es manipula en favor d'una burguesia decadent que geverna el país, a i de democracia res de res, tot es una gran mentira,un país amb peus fang sense valors a si l'unic valor es el diner i el aparentar rwz mes

    Respondre
  • #5 Opinió
    (08/04/17 17:27)

    Bravo per l'article.

    Respondre
  • #4 Dolors
    (08/04/17 17:01)

    Molt bon article i una molt bona fotografia de la nostra societat. Gràcies per dir-ho clar i concís. La manca de referents està passant factura a la nostra societat. Ara bé, con que una bona part, són els fills D'aquells que no tenen veu i vot......posem pedaços i tiretes i no passa res.

    Respondre
  • #3 Angels Codina
    (08/04/17 15:39)

    Felicitats Ivan, un molt bon article, que comparteixo. En el moment actual de deriva global, on les persones es redueixen cada cop mes a mercaderies, per part dels "malalts" ávids del - per a mi- pseudopoder, es sempre reconfortant trobar espurnes de saviesa que permeten mantenir l' esperança .

    Respondre
  • #2 David
    (08/04/17 15:14)

    Està pujant una generació que no sap ni qui són els seus progenitors. Coneixen millor a la baby sitter que als seus propis pares. Per a això més val no procrear.

    Respondre
  • #1 Lluís Vallès
    (08/04/17 07:20)

    Un excel·lent article. Malhauradament, fa temps que Andorra ha triat ser empresa en lloc de país.

    Respondre
8
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477