Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Foc i lloc

Ni tu ni vós

Només demano que em tractin amb educació, que ja és un gran què
Actualitzada 05/04/2017 a les 22:08
Ho recordo com si fos ara, tot i que ha passat un grapat d’anys. Era a Pinell de Brai i, en sortir de la catedral del vi de Cèsar Martinell, vaig preguntar a uns vailets si em podien dir on era l’escola del poble. M’ho van indicar amb amabilitat i, en acomiadar-me, ho van fer amb un “passi-ho bé” que em va caure com una coça allà on no es pot dir, que és pecat. La mare que els va poder deixem-ho córrer, si hagués pogut els hauria clavat un revés que les orelles els haurien picat de mans... Vaig passar del tu al vostè, de la joventut a l’edat adulta, en una fracció de segon.

I au, anar fent anys com aquell que és boig. I ara que m’havia acostumat al vostè de la majoria i al tu d’aquells amb qui no he compartit mai un plat a taula ni un bon dia al carrer, una noia que m’atén regularment des de dar­rere un taulell m’engalta: “No li deu pas molestar que la tracti de vostè?” Pobrota! Fa tants anys que he deixat de donar-hi voltes que m’és impossible explicar-li que tant se me’n fot, que fa massa temps que només demano que em tractin amb educació, que ja és un gran què.

Però, sigui com sigui, el que per ara no he aconseguit és allò que quan jo era joveneta era habitual en tenir al davant algú per qui senties respecte o que et duia una pila d’anys d’avantatge; mai ningú no m’ha parlat de vós. (Deixeu-me fer un parèntesi entre parèntesis: m’han dit que els policies i alguns altres funcionaris, “per una mena d’usos i costums immemorials”, parlen de vós als ciutadans, però, com que, si no es tracta d’un amic o d’un conegut, m’he fet ben poc amb els uns i amb els altres, no ho puc certificar.) I em pregunto si és que no infonc gens de respecte, si és que encara no tinc prou cabells blancs o si, conscients que parlem un català de pa sucat amb oli, ningú no sap fer ús del tractament de vós i tot­hom té por que se li escapi un temps verbal que no pertoqui.

No sé si a tu t’ha passat, si vostè ha tingut aquesta sensació o si vós us preocupeu gaire per aquestes cabòries, però a mi tants vostès em duen a recordar la mare quan, volent-me deixar clar que em faltaven un parell de bulls o que tenia el criteri una mica guerxo, em deia: “Ai, fill, no ets ni tu ni vós.” I continuo sense ser-ho.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477