Piqué, el problema?

Piqué ha dinamitat el bon rotllo dins la selecció espanyola. Piqué ha espatllat la entente institucional entre Madrid i Barça. Piqué és un irresponsable amb incontinència verbal. Piqué és un piròman de les xarxes. Piqué és políticament incor­recte. Piqué és un independentista. Piqué és un terrorista. Piqué va matar Kennedy. Tots contra Piqué... El seu crim? Tenir opinió pròpia, i el que és més greu, expressar-la públicament amb l’agreujant de ser català i del Barça. A les Espanyes, que dicten pena d’un any de presó per fer acudits de Carrero Blanco a les xarxes, això no és de rebut. Diguin el que diguin detractors i (falsos) defensors, el problema no és ell. Aquesta moto no la compro. Gerard Piqué a més de futbolista és persona –fet no tan evident com pugui semblar a primera vista, en alguns casos–. El problema és que trenca el clixé que té adjudicat. És un futbolista, oi? Se suposa que ell i els seus companys són notícia extraesportiva per anar de festa i/o beguts; per tenir una nòvia model espatarrant; o per discutir amb la parella; o per lluir esportiu i malbaratar els diners a tort i dret. Tot això, lluny d’incomodar, genera admiració i enveja entre el respectable. Seguint el guió establert no molesta, i menys al poder. A Piqué, córrer darrere d’una pilota no li anul·la la capacitat de raonar i opinar sobre el món que l’envolta, i accepta les conseqüències que això comporta. No es deixi enganyar amable lector, Piqué, faci el que faci, és molt conscient dels seus actes. Com deia Brassens: “al meu poble, i no és pretensió, tinc molt mala reputació. Obri el bec o em quedi callat, em miren com a un empestat”. I se li’n fot!