Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
De la meva agenda

Somniador de somnis: Ramon Llull

Llull transmet el que viu, persona mística, ecumènica i ecològica
Actualitzada 26/03/2017 a les 06:53
Vaig conèixer, encara que superficialment, la ingent obra filosòfica, teològica, científica i literària de Ramon Llull, gràcies al treball de final de carrera de filologia catalana. Del vers de l’autobiogràfic Cant de Ramon, “Vull morir en pèlag d’amor”, me’n vaig fer un mantra que duc gravat en foc dins del meu cor. M’he retrobat amb el beat mallorquí, de doble vocació intel·lectual i mística, en la Trobada de rectors de santuaris de Catalunya, Balears i Andor­ra, celebrada els dies 6,7 i 8 de març del 2017. El santuari de la Mare de Déu de Lluc, la basílica de Sant Francesc, que guarda el sepulcre, i la catedral de Palma han acollit amb fervor la cinquantena de participants. Sacerdots i laics de santuari ens hem deixat interpel·lar pel Mestre: “Home del seu temps, el sabé estimar.” Les persones privilegiades de tenir per casa el santuari ens hem omplert de somnis gràcies al somniador beat Llull, que aprofità totes les circumstàncies per comprometre’s amb un món ple de contradiccions. “Foll de Crist” somià que fos conegut, reconegut, adorat, seguit i estimat a totes aquelles terres, l’horitzó de les quals albirava en la llum de Miramar.
Mons. Agustí Cortés, president del secretariat, ens donà la benvinguda: “Ramon Llull, home d’humanitat, home donat a Déu, home de testimoniatge, un beat per ajudar-nos a fer camí i per fomentar la nostra relació interna.” Mns. Sebastià Taltavull, administrador apostòlic de Mallorca, ens trameté un missatge per amarar-nos de l’esperit lul·lià: “Llull és l’home polifacètic, que orienta la seva vida, impressionat per Crist crucificat, de Qui rep la inspiració que l’obre a totes les seves dimensions del pensament.”
A la xerrada Experiència de l’Amat, missió de l’amic, es digué: “Llull transmet el que viu, persona mística, ecumènica i ecològica. En celebrar el setè centenari de la mort de Ramon Llull, hom descobreix que el beat és vivent. Viu en tantes persones, que continuen avui la seva aventura. I aquesta aventura és horitzó de futur, i no només memòria passada.”
El professor Teodor Suau ens descobrí el Llull místic. “Qui ets, Llull? – soc l’amic de l’Amat.” El secret de Llull és l’amic que creu en l’Amat. “Cridà l’amor als seus amadors i els digué que demanessin els dons que li eren més desitjables... I ells demanaren a l’amor els vestits i afaiçonaments que fossin a l’Amat més agradables.” L’enamorament és el fruit del xoc, del pelegrinatge i de la reflexió. I l’amor és el més fort, perquè té els cinc elements: aigua, terra, aire, foc i Déu. Parla des de la gent. No vol vèncer sinó convèncer. Cerca un llenguatge d’actualitat, com avui ho fa el Papa Francesc.
El P. Jaume Reynés, MSSCC, autor del llibre que glossa L’Ave Maria de Llull, ens confessa: “Qui no se n’enamora de la Mare de Déu ja no se n’enamora.” En L’Ave Maria contemplem l’Agraciat; desvetllem la solidaritat “perquè no plorin els pobres”; preguem amb llàgrimes “per Vos plor e mm’enamor”; la devoció esguarda el ventre de Maria i la consciència missionera de l’Església.
El professor mossèn Jordi Gayà, autor de La vida de Ramon Llull, dissertà Llull i el diàleg inter­religiós. A Tunis, Llull estableix contactes amb lletraferits de la ciutat, reunint-ne més i més cada dia, un diàleg que li portà molts patiments (passus est a multis mult opprobia). Mohammed Hallhoul, islàmic, i Jaume Huberman, jueu, enriquiren el col·loqui entre el professor i els participants.
El P. Manel Soler, MSSCC, conversà sobre La preocupació ecològica de Llull. El món es contempla des de dins. La crisi econòmica demana una conversió: saber gaudir de les coses petites. No cal luxes ni aparat. El santuari és un espai de llibertat. El món és un santuari. Crist és el vertader santuari. El santuari és un lloc (Lluc, Lloc) teològic. El santuari és una finestra oberta cap a Déu i cap al poble. El camí devers el santuari és la bellesa i la bellesa toca el cor. Tot Europa està sembrada de santuaris, amb un lema de rerefons, Sobrietat i transparència (nets de cor). Clogué –amb èmfasi– el P. Manuel: “Afavorim els museus; creem pregàries que puguin entendre la gent; alliberem-nos del lucre suïcida. Somiem desperts.”
Contemplo una gran diversitat de santuaris: el de la meva Confident, Meritxell, el de la Moreneta, Cisa, Felanitx, Collell, Sant Josep de la Muntanya, Gleva, Miracle, Pinós, Lourdes, Puiggraciós, Lluc... a qui prego amb paraules de Ramon Llull, que em fan somniador de somnis: “Demanares a l’amic de qui era? Respòs: –D’amor. de qui ets? –D’amor. Qui t’ha engendrat? –Amor. On nasquiris? En amor. Qui t’ha nodrit? –Amor. de què vius? –D’amor. Com has nom? Amor. D’on véns? –D’amor. On estàs? –En amor.” La gran resposta, la gran paraula: Amor.
A l’aeroport de Palma, la Conxita, barcelonina amb un peu a Mallorca i somniadora de somnis, que ens fa compartir en les seves obres d’art, em confia aquestes paraules: “Els espais sagrats són aquells en els quals cada vegada que un hi acudeix es retroba a si mateix.” Són el botó d’or en la XXXVIII Trobada de rectors de santuaris i el seu adeu-siau i arreveure.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477