Creat:

Actualitzat:

Després de 24 anys de vida de la nostra Carta Magna, que en el seu dia va prosperar en el marc d’un important consens, els ciutadans andorrans hem pogut escoltar i llegir que Govern i comuns treballen en la modificació de les lleis qualificades de competències comunals i de transferències de capital del pressupost general als comuns.

Però és preocupant veure, o, millor dit, no veure, ni sentir, el gran absent –i alhora el gran responsable– de les necessàries adaptacions legislatives a l’evolució de la societat: el legislador. Perquè és el Consell General que, des de la representació mixta i paritària de la població nacional de les set parròquies, representa el poble andorrà, i té obligació d’exercir la potestat legislativa per la veu dels consellers generals.

No es pot oblidar que si la Constitució va preveure per a l’adopció d’aquestes disposicions la necessitat d’una majoria parlamentària reforçada va ser perquè formen part dels pilars del nostre Estat. Un Estat que no seria bo buidar de contingut, encara que fos per omissions, o per pretextos.

Diuen que parlant la gent s’entén. Però per parlar de les lleis de competències i de transferències hi han de ser tots, amb participació veritable i activa.

S’han de mantenir els equilibris competencials tot regulant el seu exercici fitant la complementarietat de les par­ròquies i la màxima optimització de tots els recursos. Potenciant les transversalitats i evitant les duplicitats. Vetllant a no crear vuit estats en un, per descomptat, però també prenent cura de no malmetre les competències comunals. Perquè si s’exerceixen amb responsabilitat, anàlisi prèvia, treball conjunt, i amb objectius d’interès general, i amb esforços de conciliació entre els comuns i de concertació amb el Govern, són garantia de la pervivència d’Andorra.

tracking