El plaer de debatre

És del tot humà intentar fer prevaldre les nostres idees davant de les persones que pensen altrament. La genètica ens ha nodrit d’un ego que intenta defensar el nostre pensament i la nostra raó davant de les opinions diferents o contràries dels altres. M’encanten els cercles de debat on cadascú diu la seva i les opinions perfumen l’atmosfera d’un caliu especial. Res enriqueix més que el contrast. Debatre és una excel·lent forma de posar les nostres idees a prova. Si som capaços de destapar la ment, ser receptius i no tancar-nos a la nostra raó, estarem obrint les portes de bat a bat a la millora i a l’enriquiment personal. Si algú genera una bona idea, encara que contradigui el nostre plantejament, no hem de tenir recança a acceptar-la i valorar-la. Cal partir del principi que cap ésser humà té la raó absoluta en res, la bona direcció es forma en la construcció d’un patchwork d’idees, sovint diferents o fins i tot contraposades. Acceptar amb naturalitat les crítiques i opi­ni­ons dels altres, partint del principi que som éssers imperfectes, no menyscaba la nostra seguretat i confiança, ans al contrari, és un símptoma de fortalesa i personalitat. Exigir que la nostra raó sigui sempre acceptada, és sinònim de comportament agressiu. Que ens neguin la raó, pot ser aparentment decebedor, però l’ac­cep­ta­ció del contrast i la reflexió madura, ens condueix a sòlids plantejaments molt més garantistes. Reptar les nostres idees i reptar-nos a nosaltres mateixos amb clars objectius personals, és una via directa a l’en­ri­qui­ment personal, és un camí obert a convertir-nos en éssers humans amb sòlida perso­nalitat, nodrits d’o­pi­nió, segurs de nosaltres mateixos i de les nostres capacitats i forjadors d’un magnífic futur. Muslih-Ud-Din Saadi, eminent poeta persa del se-gle XI, va dir: “Si discuteixes molt per provar la teva saviesa, aviat provaràs la teva ignorància.”