La banca andorrana, en l'hora europea

A Andorra, el país situat en un dels sistemes muntanyosos més representatius de la nostra Europa, als cims dels Pirineus, definitivament es marca l’hora europea i la seva banca, professional i estable, amb llarga trajectòria i reconeguda experiència gestionant patrimonis, prestant serveis i despuntant en productes financers, s’ajusta ja als estàndards de la Unió Europea després de l’acord monetari subscrit. Ara és el Govern andorrà qui treballa traslladant la directiva europea i la reglamentació per aplicar els cànons de solvència de Basilea III.

Andorra no podia caminar sola. La seva vinculació amb la Unió Europea (UE) constituïa una exigència per a integrar-se en ella, encara que mantenint la seva autonomia com a país sobirà i respectant les seves seculars tradicions, en un dels grans blocs econòmics a nivell mundial, com és l’europeu, i aquest pas imposava adaptar-se a les regles de joc alineant el seu ordenament jurídic amb el de la UE i, més encara, adequant el seu sistema fiscal als requisits de l’anomenada Europa comunitària i d’acord amb el context de la zona euro.

No obstant això, Andorra compta amb un avantatge primordial: la seva política fiscal i sistema tributari, en línia amb els preceptes marcats per Brussel·les, és comparable i homologable amb la resta de països de la UE, encara ressaltant la seva suavitat al fugir de tipus màxims tant en l’impost sobre les rendes de les persones físiques com en el de societats, esquivant excessos legislatius, evitant pressió fiscal directa i indirecta, posant les coses simples i fàcils, convidant inversors forans a interessar-se pel seu sistema financer i caracteritzant per la seva seguretat jurídica.

El valor afegit brut d’Andorra es fonamenta en gran mesura, sobre el 21% del total, en el seu sector de banca i assegurances, de manera que Andorra forja una indústria financera robusta, amb una solvència elevada, del 10%, i una liquiditat envejable, del 40%, segons estableix la seva pròpia regulació.

Andorra és conscient que al marge de la importància del seu sector primari, que destaca per la seva reconeguda qualitat, i dels seus reptes pendents en la indústria tecnològica, la seva visibilitat internacional, la seva notorietat a tot Europa i al món, que no només en part d’Espanya i França, ha de venir, en aquesta hora ja europea, a través de l’eix que constitueix el seu sistema bancari.

D’aquí, el gradual procés d’internacionalització de la banca andorrana que està present ja en més de tretze països no només del nostre continent, sinó també a Amèrica del Nord, Amèrica Llatina i Orient Mitjà. Aquest posicionament al món no només serveix a la banca andorrana per tenir un peu aquí, a més li facilita una diversificació del negoci molt determinant, comptant amb una cartera de productes i estratègies financeres transnacionals i coneixent diversos mercats i la seva operativa i un veritable exercici d’aprenentatge que després redunda en benefici de la seva clientela.

Per al sector financer andorrà haver d’ajustar els seus esquemes de funcionament als requisits establerts per Brussel·les ha suposat tant un desafiament com una excel·lent oportunitat de fer el salt endavant, de superar el seu estricte territori pirinenc, d’obrir-se al món i, especialment, de veure obligat, per les circumstàncies, a explicar el seu model bancari a Europa, el que esdevé al seu torn en una autèntica campanya de màrqueting per al Principat i per a la seva banca.

Si el present d’Andorra ve donat en bona part per la transcendència del seu sistema financer, la seva impecable qualitat, el seu funcionament exemplar, la seva positiva evolució i la seva innata professionalitat, el seu coneixement de la banca privada i la seva reeixida gestió de patrimonis, el demà d’Andorra, com a plaça internacional, com a centre de negocis, com a país robust en l’econòmic s’escriu a través de la seva indústria financera. El futur de l’Andorra europea, moderna i puixant, tecnològicament avançada, planter de singladures empresarials, propiciant un hàbitat confortable per a l’establiment i localització d’empreses nascudes al propi Principat o traslladades cap allà gràcies als seus indubtables avantatges operatius, s’escriu ja i s’escriurà gràcies a la seva indústria financera.

Sempre dic als meus amics andorrans, que per cert són bastants, que Andorra ha de mirar a Espanya i França, prendre tot el millor dels dos països, però fixar el seu GPS en direcció a Irlanda i Luxemburg. D’Irlanda, cal aprendre de la cura que ha posat a crear una base operativa molt còmoda, agradable, clara i molt amigable perquè radiquin en ella companyies multinacionals de diferents sectors, amb preferència clara per part del sector tecnològic, creant llocs de treball d’alta qualitat i desenvolupant activitat de molt valor afegit i fomentant un sistema universitari de referència. De Luxemburg, Andorra ha d’inspirar-se en la serietat d’una ferma indústria financera, íntegra i discreta, amb solucions i exquisit savoir faire.

Si a aquestes fortaleses que fan, i han de fer encara més, d’Andorra un país sòlid i solvent, obert i dinàmic, cosmopolita i eclèctic, amb una economia coratjosa, resistent a cops crítics, que fan del país dels Pirineus una destinació formidable per invertir en termes merament financers o amb esperit empresarial, s’agrega també un seguit d’atractius naturals que fan d’Andorra un paratge únic, la suma resultant és més que potent.

Perquè Andorra és el país proper geogràficament i còmplice lingüísticament, amb aquest tracte proper dels andorrans tant en la faceta professional, com esdevé amb la seva indústria financera, com a la turística i humana, amb la seva acollidora hospitalitat. A més, Andorra ofereix un pes lleuger de la seva administració pública, defugint “fabricar” una sobrecarregada indústria política gràcies a la qual cosa es regateja el dèficit públic i es controla el deute públic, salconduit a prova d’exagerades reformes tributàries que s’inclinin per impostos elevats. Altressí, l’estructura empresarial d’Andorra es caracteritza pel predomini de petites i mitjanes empreses, d’acord amb la resta d’Europa, amb una delicada protecció cap a aquest tipus d’empreses. Fer d’Andorra un país de serveis de qualitat i alt valor afegit, a recer d’una indústria bancària potent i seriosa, permet aspirar que més tard o més d’hora es converteixi en seu operativa i financera de grups empresarials europeus, desterrant d’una vegada per totes aquells vells fantasmes de paradís fiscal que, ara sí, han quedat absolutament proscrits i bandejats de la nova Andorra europea.

Posem, doncs, els rellotges andorrans marcant l’hora europea, la del present intens i la del matí apassionant. La nova era andorrana just inicia el seu enlairament de la mà de la seva banca.

*José Maria Gay de Liébana, Professor de la Universitat de Barcelona. Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Europea de Doctors