Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Foc i lloc

Realment, un sol dia a l'any?

Actualitzada 08/03/2017 a les 07:02
Avui, dia 8 de març, no tindré la gosadia o, més ben dit, la temeritat de no dedicar aquesta columna a una mica més de la meitat de la humanitat, és a dir, a les nostres companyes. Com és sabut, aquest dimecres toca celebrar el Dia de la dona, instituït amb certa solemnitat per les Nacions Unides l’any 1977. Evidentment, i no seré el primer a afirmar-ho, no hauria d’existir un dia de l’any dedicat a elles, sinó que els hauríem de celebrar i respectar durant els 365 dies de l’any. Conformen una part essencial de la humanitat, des de la seva creació, i difícilment s’entén com, al llarg dels segles, se les ha pogut menystenir i oprimir, sense cap mirament ni escrúpol. I això en quasi totes les civilitzacions del passat, però també malauradament en moltes de les actuals. Certament, la raó essencial n’és la preeminència històrica de la força física, característica essencial dels homes, en relació amb la intel·ligència i la subtilesa d’elles. No tenim dubte que ens podem penedir d’aquesta manera de fer i de pensar. Imaginem un instant com hauria anat la història de la humanitat, si, en lloc de celebrar les guerres, s’hagués deixat expressar, en tot moment, aquests trets característics de les nostres companyes. El resultat ens sorprendria i el balanç seria segurament més positiu que el que coneixem. Però, hem de constatar que tenim una societat fonamentada en aquests valors que costa encara avui modificar. Cal, doncs, continuar lluitant per una igualtat plena que garanteixi a totes la seva plena llibertat. Deixant de banda aquestes constatacions, de ben segur compartides per tots, i donant un cop d’ull al retrovisor, recordarem com la primera reivindicació per a instituir un dia internacional de les dones, va ser formulada durant la conferència de les dones socialistes, a l’any 1910. Fou Clara Zetkin, periodista alemanya i partícip del moviment revolucionari, la qual cosa la va portar fins a la presó, que va expressar aquesta demanda, en homenatge a la lluita de les dones obreres als Estats Units. Més tard, la mateixa Clara es va pronunciar contra el nazisme, i es va veure aleshores obligada a exiliar-se. Tot un exemple de dedicació i de coratge per a la causa de les dones.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477