Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
De la meva agenda

Líders amb fam de justícia

Decàlegs de l’‘abbé’ Pierre, la ‘soeur’ Emmanuelle, la mare Teresa de Calcuta i Pere Casaldàliga
Actualitzada 26/02/2017 a les 06:50
En aquest mes de Mans Unides és bo rellegir textos dels líders mundials en la lluita contra les injustícies. La injustícia és la causant de la fam entre els germans.
Els autors que més admiro, perquè sacsegen la indiferència, són: L’abbé Pierre, que enguany fa deu anys del seu traspàs. Els seus actes i els seus escrits són encara una estela ben lluminosa. La soeur Emmanuelle, a qui vaig visitar a Egipte fa una trentena d’anys; la mare Teresa de Calcuta, pujada als altars, l’any 2016; el bisbe Pere Casaldàliga, fill de Balsareny, com l’amic comú del Pere i meu, el Jordi.
De les espigues daurades que recullo dels seus textos, en faig, amb una traducció molt personalista, un decàleg a favor de la causa de:

Mans Unides d’Andorra. Decàleg de l’abbé Pierre.
1. La germanor no és altra cosa que un embadaliment compartit.
2. L’individualisme és una ofensa a l’amor, és una blasfèmia al ser.
3. La injustícia no és la desigualtat; és el no compartir.
4. Estimar és estar disposat a patir, perquè el germà –sigui de la creença que sigui– pateixi menys.
5. Treballar per amor és una forma de comunió.
6. El treball es fa sempre per als altres, com la llum i la sal són per gaudir-ne amb els altres.
7. Quan la societat deixa milions d’infants al marge del camí, se’n va a la deriva.
8. Ser una persona autèntica, ser una comunitat parroquial de veritat, no és sols indignar-se; és endinsar-se en aquesta indignació d’amor que et duu a la lluita contra tota mena de misèria.
9. La jutgessa de la nostra societat és misèria.
10. Tots nosaltres som homes i dones d’una sola i mateixa Terra.

Decàleg de soeur Emmanuelle.
1. Heus aquí una qüestió paradoxal i de contrast. A ella, drapaire del Caire, li preguntem: d’on ve la teva alegria, el teu somriure? I al benestant d’Europa, hem de preguntar-li: d’on ve el teu malestar, el teu malhumor?
2. El que ens hauria de trasbalsar no són els problemes abstractes, discutits en els parlaments dels polítics o en els consells de pastoral, que publiquen els mitjans de comunicació. El que hauria de ferir el nostre cor són els rostres llaurats pel dolor, els cossos degradats dels infants, dels homes i de les dones.
3. On es poden llegir les regles necessàries i urgents per a una acció humanitària eficaç i fructuosa?
4. Ens hem de preguntar si respectem la dignitat de la persona.
5. Hem d’implicar-nos tots en programes associatius per totes les bones causes.
6. Cal sentir-nos personalment responsables de la fam al món.
7. Hem de comprendre “la pobresa de la riquesa” i “la riquesa de la pobresa”.
8. El Déu de l’Evangeli ha fet l’opció preferencial pels pobres.
9. Cal agermanar –encara que sembli difícil– caritat i política, política i caritat.
10. La vida és meravellosament bella quan s’estima.

Decàleg de la mare Teresa de Calcuta.
1. Si preguem, creurem; si creiem, estimarem; si estimem, servirem,
2. No n’hi ha prou de saber intel·lectualment que Déu es troba en cada ser humà; ens cal baixar al carrer per aixecar la persona caiguda.
3. Quan rento les ferides dels leprosos, sento que estic guarint el Senyor Jesús en persona.
4. Siguem humils i res no ens perjudicarà, ni les lloances ni les crítiques, perquè vosaltres sabeu qui sou.
5. No busquem el defecte i l’er­ror en la bondat dels altres.
6. Des del primer dia que enceteu un projecte –amb cap i peus socialment parlant– la providència divina us sostindrà. Demaneu ajuda econòmica, sols, quan calgui.
7. Servim els pobres per amor a Déu.
8. Donem als pobres allò que els rics tenen gràcies al diner.
9. Sabem bé el que fem; som una gota d’aigua dins de l’oceà, però ens ha d’animar el pensament que l’oceà és una gran immensitat de gotes.
10. Només hi ha un sol Déu; i és el Déu de tots; i tots som iguals davant d’Ell.

Decàleg del bisbe Pere Casaldàliga.
1. Si no hi ha causes grans, la vida no té sentit.
2. En el camp de l’amor, de la fe i de la revolució de la bondat, no hi té lloc la neutralitat.
3. Soc en la mesura que em dono i dono, i no pel que tinc. Com més em dono i dono, més tinc perquè soc més.
4. Ens cal viure la globalització de la solidaritat.
5. La solidaritat, com més generosa, més crítica i autocrítica ha de fer.
6. Només estimo el proïsme si m’hi apropo amb un cor lliure, obert i solidari.
7. No et sentis feliç, quan veus la infelicitat al teu món.
8. La solidaritat és el gran sagrament que agermana totes les religions.
9. La solidaritat ha de ser la divisa per a la vida i un desafiament per a la pau.
10. La mirada, el rostre, han de reflectir la dignitat de ser persona humana.
La meva Confident acull els decàlegs de Mans Unides amb el cant “el Senyor mira la nostra petitesa... i en fa miracles d’amor”.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477