Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Foc i lloc

França se'n va

Actualitzada 23/02/2017 a les 06:39
L’anunci de la retirada d’Andorra de la major part dels serveis consulars francesos ha sorprès alguns, mentre que per a d’altres ha estat una mostra més del declivi, iniciat ja fa molt temps, de la influència francesa en el nostre país en favor del creixement de la influència espa­nyola. La teoria de l’equilibri andorrà entre els dos estats veïns com a subproducte de l’arquitectura institucional de dos caps d’Estat que encarnen, més que la figura de la balança paritària, la de la palanca de braços desiguals (bella metàfora de Joan Massa), se n’està anant en orris, forçada per la realitat dels fets: les magnituds econòmiques d’intercanvi tendeixen a minimitzar-se, el component demogràfic francès a Andorra ha esdevingut testimonial (un 4% de la població total i menys d’un 2% de la població immigrada), les comunicacions continuen sota mínims, i per als francesos Andorra ha acabat sent una simple destinació turística.
L’edulcorament diplomàtic amb què es revesteix la retirada, presentant-la només com el resultat d’una reestructuració més àmplia dels serveis consulars francesos, no amaga una realitat decisiva: el creixent desinterès francès per Andorra, pa­ral·lel, cal dir-ho tot, al creixent desinterès andorrà per França. Andorra ha deixat de ser vista com alguna cosa més que un simple estat veí –i, si voleu, especialment aliat, via tractat trilateral–. En el sentit simbòlic, França ja fa temps que està llençant la tovallola de la influència, i la retirada consular no és sinó un pas més. Un pas premonitori que fa pensar que, avui, només el bisbat d’Urgell i la Santa Seu sostenen la continuïtat del Copríncep francès: en cas que tard o d’hora es compleixin les premonicions d’Òscar Ribas, que augurava una futura retirada del Coprincipat episcopal, els andorrans segurament no haurien de buscar un altre Copríncep per reemplaçar-lo –una martingala impròpia del segle actual–, ja que el Copríncep francès podria trobar el moment per a fer el seu propi mutis. I no seria cap hecatombe: si amb la Constitució Andorra va assolir la majoria d’edat, un dia o altre ha d’arribar a ser adulta a tots els efectes. Llevat que el poble andorrà consideri que el país ha de ser una província espanyola.
  • #8 Andre
    (24/02/17 09:01)

    reconnaissons que l'actuel co-prince français, aura tout laissé partir a vaux l'eau des deux cotés de Pyrénées. Peut être le prochain ....

    Respondre
  • #7 Roc
    (23/02/17 18:17)

    Paul DEBATY va dir..
    M. Debaty, je vous vois bien pessimiste!Andorrans! Encara hi som a temps. Tornem al seny dels temps passats i pensem que no tot està perdut. Només cal que estiguem units i preservar-nos dels veïns del Sud. I evitar que n'entrin més a l'administració andorrana... 

    Respondre
  • #6 Paul DEBATY
    (23/02/17 14:40)

    Monsieur VALLS, je suis tout à fait d'accord avec vous : la disparition des Co-Princes ne provoquera aucune hécatombe car la peuple andorran est assez adulte pour assumer son propre destin. En revanche, vous n'échapperez pas à votre destin qui est de devenir une province espagnole.

    Respondre
  • #5 Ponci
    (23/02/17 12:41)

    La Oligarquia andorrana va vendre el seu país a canvi de solucions a la banca ia més va acceptar subvencions europees de tota mena, que ja tots sabem que és una "hipoteca" impossible de devolver.Aquets diners enverinats son en realitat ingerència estrangera per desmuntar la sobirania d'Andorra .

    Respondre
  • #4 Vassalls del Regne d'Espanya
    (23/02/17 12:37)

    Si Mònaco està regulat per la Banque de France i San Marino té un acord amb la Banca d'Italia, a Andorra només li queda el proteccionisme del Banco de España.....

    Respondre
  • #3 Dolors
    (23/02/17 10:46)

    Realment trist. Una de les riquesses d'Andorra era la seva cultura propia, recolçada en la influencia triple catalana, francesa I espanyola, convertida ara en nul.la, igual que la influencia. Som ja una nova provincia espanyola de facto. Amb sort quan aixo sigui efectiu tindrem un regim fiscal similar al canari, podrem continuar parlant catala a casa, I sino som gaire impertinents conservarem les seleccions esportives propies.

    Respondre
  • #2 pere
    (23/02/17 10:16)

    Nomes cal veure la reaccio a Andorra - quan un parla en espanyol tot es normal, pero quan un parla en frances el tracten com un alienigena. Molta independencia, molta Constitucio, moltes institucions i en realitat no som mes que una provincia espanyola. Ni tan sols catalana.

    Respondre
  • #1 xavier
    (23/02/17 09:15)

    Molt bon comentari i molt ben encertat. Els andorrans han de decidir si volen ser una provincia espanyola o restar independents. Massa Tele 5 i Antena 3 i molt poca cultura.

    Respondre
8
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477