Postveritat i fets alternatius

Cada època inventa les paraules que permeten definir-la. Així, apareixen neologismes dels quals a vegades costa entendre’n el sentit. Gairebé sempre naixen als Estats Units. I uns mesos més tard s’integren al vocabulari de la vella Europa. L’exemple més recent és el de la teoria de la postveritat, ideada a l’altre costat de l’Atlàntic cap a l’any 2004, i complementada avui dia per la filosofia trumpista dels fets alternatius. Alguns l’han explicitat dient que és “la utilització del sentiment d’emoció, per part dels polítics, en base d’uns elements de llenguatge que deixen de banda la realitat dels fets i doncs una argumentació objectiva”.

D’aquesta manera, s’equipara la veritat a un sentiment que es fonamenta exclusivament en els discursos fabricats pels comunicadors, els famosos spin doctors, que tanta importància tenien en l’època Tony Blair. Les circumstàncies actuals han portat el diccionari d’Oxford a reconèixer aquesta expressió com a la paraula de l’any 2016. I la defineix com segueix: “El que fa referència a circumstàncies en les quals els fets objectius tenen menys influència per a formar l’opinió pública que les crides a l’emoció i a les opinions personals”.

Aquesta desviació porta, entre altres conseqüències, a l’explicació de molts dels esdeveniments que sacsegen el nostre planeta per diverses teories fantasmagòriques, com ara la de la conspiració. Torna així a la palestra la faula relativa a la influència dels Illuminati o de qualsevol altre club similar que regiria el nostre món i els mitjans de premsa en el secretisme més absolut.

Podríem pensar que a casa nostra, atesa la nostra cultura ancestral de prudència impregnada dels valors essencials del cultiu de la terra, aquest tipus d’il·lusió no tindria cabuda. Malauradament, i això és certamen un símptoma més de la globalització, fets recents ens demostren que no és així. Massa sovint s’oculta la crua realitat per a donar curs a unes elucubracions, totalment inversemblants, fonamentades en el sentiment d’emoció i no en l’anàlisi objectiva dels fets. Prova més que Andorra està immersa totalment en el seu entorn, fins al perill de veure, a poc a poc, desaparèixer els seus valors ancestrals i el seu sentit comú.