Ha estat una notícia injustament menystinguda: l’altre dia les autoritats fiscals espanyoles van aturar un vehicle carregat d’efectes de contraban procedents d’Andorra. La guàrdia civil va interceptar-lo al terme municipal de Torà. Fins aquí, res d’anormal. Una aprehensió com aquesta en principi no hauria de ser ni notícia, com tampoc no ho és la del gos que mossega l’home, un concepte que diu que ensenyen a la primera classe de la facultat de periodisme. La singularitat del cas rau en la natura de la matèria contrabandejada. Eren llibres. Còmics, de fet, però llibres, al cap i a la fi. Al·leluia. Cinc-cents setanta-sis, segons la nota, amagats sota una manta. No només hauríem de felicitar els actors de la feta, sinó que s’hauria d’encoratjar. Com abans baixaven d’estranquis exemplars de l’editorial Ruedo Ibèrico i els Lui de l’època pre-destape, és un senyal de vitalitat cultural que siguem capaços d’exportar, ni que sigui de manera subreptícia, còmics. No sabem quins títols eren. La notícia diu que eren en francès, però ja se sap que de vegades les autoritats no saben distingir bé les llengües i només que vegin un apòstrof ja és francès. Que anessin de camí cap a una llibreria eivissenca ens fa dubtar que fossin exemplars de la Història digital d’Andorra, del gran Jordi Planellas, però de més verdes en maduren i qui sap si estem assistint –malgrat les suspicàcies i els entrebancs que posa l’Agencia Tributaria– a l’esclat de l’edat d’or del còmic andorrà.