Creat:

Actualitzat:

Llegia l’altre dia, en aquestes mateixes pàgines, l’entrevista a Mònica Pascual, la nova presidenta de l’Associació d’Agències de Viatges d’Andorra (AAVA). Una entrevista en la qual, entre altres coses, destacava la queixa del col·lectiu envers el que ells anomenen la competència “deslleial” d’internet, a qui acusen d’haver propiciat –a causa dels preus més baixos– que els clients hagin deixat d’acudir als seus negocis. Que consti que ho entenc. Entenc perfectament que un negoci que ha funcionat sempre sota uns determinats paràmetres es trobi sobrepassat per l’arribada d’altres formes de fer, que jo no anomenaria competència deslleial, però sí que reconec, obliguen a fer un replantejament del que es pot oferir i de quina manera s’ofereix al client. Jo crec que el cas de les agències de viatges és un cas representatiu del que passa en molts àmbits de l’economia a casa nostra. Estem acostumats a fer les coses d’una determinada manera, i mirem de fer els possibles per lluitar contra els canvis, oblidant que són imparables, irreversibles, i no necessàriament dolents. Cada cop fem més compres per internet, més gestions online, més operacions bancàries des dels caixers, però això no implica que el 2.0 sigui ni competència deslleial, ni res a erradicar: simplement cal evolucionar. Una evolució que passa per fer allò que les agències de viatges com cal sempre han fet bé: atendre el client. De forma amable, professional, personalitzada. Oferint servei de qualitat i no venda de bitllets. Quan això sigui així, internet no només no serà deslleial, sinó que ni tan sols serà competència.

tracking