Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La seca, la meca i...

'Le vent nous portera'

Actualitzada 14/02/2017 a les 07:16
Una de les millors coses que té aquest país és que no és de cap manera ventós. Sí, la seguretat ciutadana i la sanitat i tot això està molt bé, però el fet que no estiguem exposats ni al xaloc ni als vents etesis ni als temibles meltemis sistemàtics és una autèntica benedicció. No dic que no en bufi una mica de tant en tant, però de cap manera no és un tret essencial, sobretot al fons de les valls. Si plou, mira, no passa res, si fa un bon sol encara menys, i si neva el país està més o menys preparat per sobreviure i tirar endavant. Però quan fa vent, i vent de veritat, no una brisa inofensiva, ai, amics: ens agafa a tots amb la guàrdia baixa, desprevinguts, indefensos. És un meteor antipàtic, difícil de domesticar. Si estàs a recer, encara continua fent la punyeta amb els seus udols, amb el sotrac inquietant dels llosats, posats a prova. Diuen que els calbs són –bé, què coi, som– un subgènere especialment sensible al vent, perquè ens excita (per a mal) les terminacions nervioses que hi a a flor de pell, a la closca. Deu ser això, però el canvi d’humor provocat pel vent no es limita només als discapacitats capil·lars. Imaginem-nos que el caràcter andorrà fos posat a prova per una tramuntana freda, intensa, persistent i, sobretot, periòdica, amb quatre o cinc episodis cada any, d’aquells que duren tres o quatre dies i sembla que no s’hagi d’acabar mai. Aniríem a trets pel carrer, amb els ulls injectats en sang, i el proverbial pacifisme andorrà se n’aniria a fer punyetes en quatre ventades.
  • #2 Arms Bar
    (14/02/17 10:44)

    no queda garantit ni sortint de festa major quan suficientment borratja per perdre la vergonya optes per picar l'ullet a un home que, a anys vista, potser també formar part d'aquest seu subgènere de calbs.El que volia dir, però, oblida que a Andorra tampoc patim les turmentes de sorra del desert del tuaregs o del sud d'Espanya. A Déu gràcies també per aquesta benedicció! Recordem però que “Tout disparaîtra. Le vent nous portera” Bon jour!

    Respondre
  • #1 Arms Bar
    (14/02/17 10:43)

    Sir Villaró, dels calbs dels que vostè diu que son un subgènere especialment sensible al vent afegiria el primer que m'ha vingut al cap. Que sou per genètica una molt bona opció de nit per matar dos desitjos d'un sol tir: estalviar-te una hora de gimnàs i màquines i acontentar el cos animal que també tota dona porta dins. Una presumpció que no té res de científic perquè es basa en el que el que parlem entre dones i generalment per una o dos experiències casuals amb aquest subgènere. Potser d'aquesta rumologia i folklore popular, l'amic Ivan Lara podria fer una de les seves recerques arqueològiques i potser podríem descobri que un dels factors independents del patriarcat que patim té la seva arrel en la predisposició natural del home a ser molt més calb que la dona. I vet aquí la nostra pena i pecat. Com sigui, li puc assegurar que trobar sexe, salvatge i pla, aquell en el que practiques una nova postura del Kamasutra i revolcón diferent, no queda garantit (continua)

    Respondre
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477