Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Foc i lloc

Postgènere

D’homes, de dones i de noves situacions irresolubles
Actualitzada 11/02/2017 a les 06:53
Parlem de poligàmia. La paraula ens remet, quan la llegim així, a seques, a un home casat amb moltes dones (o com a mínim amb més d’una). D’aquesta forma concreta de matrimoni (un home, més d’una dona) els antropòlegs en diuen poligínia. No n’és l’única, però: ens descuidem sovint de la poliàndria (una dona, més d’un home). De tot això, avui, m’interessa molt poc la part tècnica i molt, en canvi, la lectura social habitual que fem les societats predominantment monògames d’aquestes altres formes de matrimoni. Així, metre llegim la poligínia com una forma de dominació patriarcal en què un home posseeix moltes dones, segurament ningú llegirà la poliàndria com el revers d’aquesta situació, ningú hi veurà una forma de dominació matriarcal en què una dona posseeix molts homes sinó, segurament, “un grup de tios que es tiren regularment la mateixa tia”. I no s’equivocaran de gaire: els antropòlegs ens diuen que la poliàndria no té cap efecte positiu per a les dones. Doncs bé, el patriarcat és això. Sigui quina sigui l’estructura social, beneficia l’home. Passa el mateix amb la transmissió de l’herència, el nom o pertà­nyer al grup: a les societats patrilineals tota aquesta transmissió es fa de pares a fills; a les societats matrilineals, en canvi, passa de mares a fills però, ep, mentre que la persona clau a les primeres és el pare a les segones no ho és la mare sinó el germà de la mare. Un home. Però el patriarcat és encara més. El tema de la poligàmia venia a tomb pel cas d’una família poligínica del Canadà en què la iniciativa d’ampliar la família amb una altra dona va ser de la primera dona, a qui li semblava perfectament desitjable continuar compartint la vida amb la germanastra amb qui havia compartit la seva vida des de petita. El cas, però, és que és il·legal. Per què? Perquè un home i dues dones acostuma a ser dominació masculina. Patriarcat preventiu (i paternalista), doncs, per evitar el patriarcat de les conseqüències. Però patriarcat sempre. Em passa el mateix amb les quotes de dones, de les quals estic radicalment en contra i radicalment a favor alhora. I és que tornem a tenir una equació irresoluble. Perquè hauríem de resoldre-la des del postgènere però resulta que vivim en el patriarcat...
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477