Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La seca, la meca i...

Crispació, retrets i política

Actualitzada 10/02/2017 a les 22:22
El debat del pressupost de dijous va ser una mostra més del moment polític que viu el nostre país. Divisió, crispació, electoralisme i cares llargues. Retrets dels uns i els altres i poca capacitat de treballar junts. No és estrany, però, que cadascú miri de treure rèdit electoral de les seves decisions, només hem de mirar al nostre costat per veure les males arts de la política en un joc brut sense precedents. En un moment de màxima tensió com es viu a Andor­ra –i fins i tot de divisió– sembla que tot s’hi val. Els uns perquè tenen majoria i tiren pel dret sense comptar amb ningú, i els altres perquè des de la minoria intenten boicotejar, per fer-se veure en el debat per posicionar-se millor. Independentment de les diferents posicions polítiques, totes per a mi lícites i defensables, sembla que es prioritza el discurs fàcil i la demagògia. La bipolarització del darrer any al nostre país és més que evident. I com no, la política i el treball en equip se’n ressenten. Els afers extrapolítics afecten les relacions, que estan plenes de fílies i fòbies. Del terreny dialèctic, la guerra ha passat al judicial en alguns casos, i mediàtic en altres. Andorra s’ho juga tot, el futur dels seus habitants, la prosperitat de la qual hem gaudit. La imatge d’Andor­ra està tocada, només hem de parlar amb els empresaris i ciutadans que veuen com la manca de confiança, ja ho diuen que el diner busca sobretot això, afecta l’economia del nostre país. La pèrdua de credibilitat, d’estabilitat i fortaleses del país ens afecta a tots. Més enllà dels partits i dels interessos egoistes i de poder personal hi ha els habitants del país. No oblidem que és també responsabilitat de tots que funcioni, que no regni la tenebra i tornem a brillar
  • #1 La nova Andorra
    (11/02/17 08:10)

    La política andorrana, fins ara, menjava a apart. El seu tarannà anava diferent de la resta de democràcies homologades. Per una part aparentava una democràcia ben entesa, i per l'altra continuava sent el sistema feudal de sempre. Però alguna cosa està canviant.Ara estem assistint a una transició de la que serà la nova democràcia al país, estem assistint a un abans i un després d'Andorra.El motiu que està causant més impacte en aquesta transformació política són precisament unes lletres (I.G.I., I.S. i I.R.P.F.). Aquestes sigles han fet canviar les regles del joc.Fins ara, qualsevol govern andorrà podia fer de les seves, podia fer les barbaritats que fossin... que no passava res. De fet, com que no afectava al món civil i no repercutien a les butxaques dels contribuents, cap problema. No hi havia contribuents, no existien aquests impostos, no hi havia conseqüències pels votants. El secret: la banca ho finançava tot amb diner vingut de fora.Però això, per pressions externes, ha canviat.Fruit dels nous impostos, fruit de la limitació dels recursos bancaris, ha implicat que la gent ja rebin les conseqüències de qualsevol mala gestió, fet que provoca que mirin més prim tan l'administració com les formes dels seus dirigents.Posarem un exemples: •Polítics que es salten les normes i l'ètica difícilment tindran cabuda en cap més executiu. •Caps de govern que ho toleren (i els ratifica), encara menys. •Espoliar (no es confongui en intervenir) entitats privades amb indemnitzacions a càrrec del poble difícilment seran tolerades. •Buidar els recursos dels organismes públics per cobrir despeses ordinàries tenen un límit (fins que s'acaben). Hem de ser conscients que el món ha canviat, i ja no manen els polítics. Ells són simples titelles dels contribuents... i dels grans poders econòmics. Fins ara, Andorra d'això se'n lliurava, era econòmicament autosuficient. Però les regles del joc han canviat, l'actual govern les ha canviat. A partir d'ara, necessitarem viure si o si de deute públic. O sigui, ja no mana tan sols el poble, també manen els creditors que ho financen . Són herències dels nous temps. Pel que respecta a l'arc polític, tots els partits han entrat de ple en un xoc transitori. Velles polítiques (no ens farem mal) amb la nova etapa (s'han acabat els “xanxullos”). Aquí veurem si seran capaços de resoldre el seu camí: ser alternatives modernes i creïbles de govern... o ser una continuació tunejada de temps caducats. Estiguem atents a l'espectacle, d'aquí ens hi ve el nostre futur més immediat.

    Respondre
1
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477