Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La tribuna

L'hora de mirar més enllà

El Govern, o bé guarda preciosament la seva estratègia de política exterior, o bé no en té cap
Actualitzada 07/02/2017 a les 22:14
    Lluis Vallés
La política exterior és un component imprescindible de l’acció de govern. Les relacions entre estats o regions poden ser de tres tipus: existeix el lligam polític, el lligam econòmic i el lligam cultural. La política exterior d’un Estat, per la seva acció o inacció pot enfortir o afeblir cadascun d’aquests lligams. Depèn doncs del decisor públic i dels recursos de què disposa reforçar la relació política, econòmica o cultural del seu país amb un altre país o regió.

Els estats seriosos i democràtics solen definir les seves estratègies de política exterior en llibres blancs o publicacions consagrades al tema. En aquests documents es donen dades objectives sobre el tema tractat i es presenten les preferències polítiques del govern sobre la problemàtica tractada. Per exemple, el 2 de febrer d’enguany, el govern britànic va publicar un llibre blanc, on es presenta l’estratègia que se seguirà per al Brexit, dividida en dotze punts clars i entenedors. Aquesta mena de documents tenen un doble objectiu: en primer lloc, ajuden a crear una cultura institucional homogènia en el si de l’Estat. En altres termes, tots els que treballen per l’Estat, des del ministre fins al funcionari sabran què fan, perquè ho fan i com s’ho han de fer. Aquells que treballen en la política exterior d’un país compar-tiran visió i objectius perquè aquests figuren en una estratègia que es fa pública i que es pot consultar fàcilment. L’altre objectiu d’un llibre blanc és garantir la transparència de l’acció de l’Estat. Els ciutadans poden consultar el llibre blanc i eventualment poden fer-hi les seves aportacions i les seves crítiques. Més important encara, aquestes estratègies, quan són obertes i transparents, són debatudes pel públic; a través d’aquest debat, l’Estat podrà tenir en compte les aportacions dels ciutadans i de sectors de la societat que altrament no intervindrien en la presa de decisions. Estats com França o Suïssa, tan propers però tan llunyans alhora, posen fàcilment a disposició dels seus ciutadans les seves estratègies de política exterior. En dos clics, tota persona interessada pot saber quines línies seguiran França o Suïssa en les seves relacions amb la UE, per exemple.

da preciosament la seva estratègia de política exterior, o bé no en té cap. A Andorra, no només Govern no publica cap llibre blanc, sinó que seguint les declaracions i accions del ministeri d’Afers Exteriors és difícil deduir quina és la seva estratègia, si n’hi ha una. En tot cas, amb llibre blanc o sense, l’acció o la inacció de l’Estat en política exterior incideix directament en la vida del ciutadà. És ben sabut que Andorra és profundament dependent de l’exterior en els tres aspectes que hem vist abans: polític, econòmic i cultural. Pel que fa a la política, Andorra té dos caps d’Estat estrangers i és un nan polític internacionalment. Pel que fa a l’economia, Andorra reposa sobre dos pilars econòmics, els serveis financers i el turisme, tots dos depenent de contingències de fora de les nostres fronteres. Pel que fa a la cultura, Andorra no disposa ni d’indústria cultural ni d’una identitat forta –els béns culturals que consumim són tots de fora i les referències culturals nostres provenen sobretot de l’exterior. En altres paraules, gran part del que passa a Andorra s’origina fora de les nostres fronteres. En la regeneració democràtica que tant fa falta a Andorra, l’escrutini públic de la política exterior de Govern ha de ser un element clau. Publicar l’estratègia de l’acció exterior de Govern, obrir-la a la crítica i al debat, faran d’Andorra un Estat una mica més democràtic.

Més enllà de la qüestió democràtica, hi ha la qüestió de la sobirania. Per la geografia, per les infraestructures o per proximitat cultural, Andorra s’orienta naturalment vers Espanya en els tres aspectes que hem vist més amunt (polític, econòmic i cultural). Si volem una Andorra veritablement independent i sobirana, la política exterior d’Andorra haurà de tenir dos objectius principals. El primer, equilibrar la influència de França i Espanya al Principat; el ministeri d’Exteriors ha de procurar reforçar la presència francesa al nostre país, davant d’una clara hispanització del Principat. Però amb això no n’hi ha prou: la política exterior ha de permetre diversificar els lligams del país amb el món. Ara per ara, totes les ambaixades tret d’una estan concentrades a Europa. En un moment en què l’Àsia esdevé centre econòmic i polític i en què hi ha un equilibratge entre economies desenvolupades i emergents, l’Estat ha d’esmerçar esforços i recursos a promoure la presència del Principat més enllà dels nostres veïns més propers. Una política exterior hàbil i influent, que representi els interessos d’Andorra també a les regions emergents del món, és l’eina que garantirà la veritable independència política, econòmica i cultural del nostre país.

 
Etiquetes
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477