Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La tribuna

'Quo vadis' Escaldes?

El futur de les ciutats no va per aquí. I menys hi ha d’anar en els països de muntanya
Actualitzada 03/02/2017 a les 21:52
Anunci públic del comú d’Escaldes-Engordany d’expandir el nucli urbà cap a les costes de la Plana, per damunt de la carretera de l’Obac. Mapa amb prou detall per veure-hi dibuixats els vials, sigui carreteres o carrers, que permetrien obrar edificis i cases. En el mateix anunci, es detallen els volums i les característiques dels edificis que ompliran el Clot d’Emprivat, ara per ara alliberat gairebé de tot de construccions, fet que dona a la part de ponent d’Escaldes encara un aire d’espai obert i amb vistes a l’horitzó que quan el Clot d’Emprivat s’ompli malauradament perdrà. Edificis de fins a 20 metres d’alçada que tancaran el cel i la vista a les muntanyes. Quedarà atapeït i serà com qualsevol aglomeració urbana dibuixada amb regle i cartabó: una trista fesomia que només encotilla i que priva de respirar tant les persones que hi viuen com els carrers.

Els urbanistes de països de muntanya s’haurien de trencar el cap, juntament amb els arquitectes d’estructures i els enginyers de camins, per fer una trama urbana pensada i rumiada a peu de carrer; un disseny de l’ocupació del terreny acordada amb el mateix terreny, amb les seves línies, amb els seus ressalts, amb la vegetació existent. És el que, per posar un exemple d’arquitecte rumiador i trencador –i, per tant, innovador–, va fer Gaudí en obrar el Park Güell, a Barcelona. Va respectar nivells i raconades, quan hauria pogut fer allò que encara es fa ara, regularitzar el terreny i sobre plànol fer unes línies rectes i au, a fer fonaments i pujar parets. I va respectar arbres i fontines, i quan havia forçosament de sacrificar vegetació, com ara en fer la casa Vicens, al carrer de les Carolines d’aleshores vila de Gràcia, restituïa, amb estima i sentiment, la planta per una imatge al·legòrica, com el margalló de forja del reixat de la finca. Però de Gaudí en deu sortir un cada cent anys i tot i així, el toc d’originalitat, de comunió íntima de l’obra bastida en un indret, aquella expressió que diem quan hi queda clavada: “Hi casa bé”, la connexió amb el lloc, dependrà molt també de si és el ter­reny virginal o ja ha rebut transformacions. Si Andorra la Vella, que va ser la primera a créixer i expandir-se, hagués rumiat una mica, la trama urbana actual es mostraria més agradable i seria més còmoda i atractiva a l’hora de viure-hi. I trobaríem penyals i llenques de roca entre les cases, i places que haurien respectat freixes o nogueres, i recs que alegrarien el pas. Però les modes constructives s’encomanen, com totes les modes i, com dèiem abans, el toc d’originalitat, per un general, emergeix poc sovint. Potser a causa de voler bastir edificis o dissenyar espais pensant només en volum aprofitable, en amortització de metres quadrats, més que en la funció a què es destinaran. Tornant a Gaudí, en recordem aquella màxima d’una senzillesa extrema, però digna d’una ment preclara: “L’originalitat consisteix a tornar a l’origen.” Tots els arquitectes l’haurien de tenir gravada en or al capçal de l’estudi.

La remodelació del pla d’ordenació i urbanisme parroquial (POUP) d’Escaldes-Engordany, amb la vista posada a com serà l’expansió urbana d’aquí a 15 anys, és a dir, el 2030, apunta amb el dit cap a l’Obac. I ja em tens els arquitectes urbanistes traçant línies sobre el mapa, disposant vials i carrers. Amb la urbanització de la Plana, a la carretera de la Comella, com a punt de referència, tota la costa serà ocupada fins per sobre l’actual carretera de l’Obac. Suposem que la intenció és una actuació clàssica, sense mirar de salvar res del que ara hi ha. Ni arbres, ni recs, ni camins estrets, ni horts, ni feixes..., seran obstacle per construir a l’Obac. Ni el gran pendent que hi ha, de 200 metres, que requerirà unes mossegades i uns talls que acabaran encara de desfigurar més el ter­reny. Ni els condicionants geològics, que sempre esperen amagats. Ni el fet de ser un obac, que a l’hivern és gelat i desavinent; només cal mirar on van obrar els antics, al solà d’Engordany... Ni el fet, si mai és una realitat que s’hi construeixin cases, de sentir els seus ocupants el run-run constant dels cotxes que formiguegen als peus. Ni el dubte, insensat, de si hi haurà prou aigua de boca, quan ja hi ha actualment problemes d’abastiment algun estiu.

A la planificació urbanística del Clot d’Emprivat i de l’Obac s’hi afegeix també la d’Engolasters, el darrer espai mitjanament respectat i atractiu que li queda a les Escaldes. Que s’ho rumiï molt l’equip de l’honorable comú i que pensi i que s’ho repensi. El futur de les ciutats, de les concentracions urbanes, no va per aquí. I menys hi ha d’anar en els països de muntanya. En el món actual, la qualitat de vida no la porten actuacions sorolloses que sobrepassen la mida humana i encara més, que distorsionen l’orografia de l’indret. Més aviat, la qualitat de vida la porten aquelles accions que per sobre de tot pensen en uns espais respectuosos amb la natura, amb la població ja radicada als voltants i igualment amb les generacions futures, que no es trobin amb uns espais malmesos pel fet de no haver estat prou conscients, el seus avantpassats, de pensar i sospesar abans d’actuar.
  • #2 Àngels Codina
    (04/02/17 18:52)

    Felicitats per l'article Jordi!El subscric integralment. Com a escaldenca , em declaro totalment en contra d'aquest plá de construcció cap a l'obach. Primer perquè es antinatural i no saludable construir en zona obaga (si els padrins aixequessin el cap es tornaven a morir d'un infart). Segón perque allí hi tenim una entrada a la Vall del Madriu, que hauriem de tractar de no antropofitzar més del que està. En tercer lloc, perque per allí hi tenim els dipósits d'aigua que abasteixen Escaldes, i a la reunió de poble - quan hi van haver els problemes de l'aigua- vaig demanar que si hi havia estudis de les capes freàtiques, se'm va dir que no però l'idea va cuallar en altres ciutadans i el representant de capesa va dir que prendrien en consideració el tema, si s'hi construeix, potser correm el perill de dabant un incident geològic com els que hi ha hagut, de tenir aigues fecals on hi hauria d'haver aigua pura. Crec que de savis es rectificar i prego al Comú que s'ho replantegi.

    Respondre
  • #1 Rosi
    (04/02/17 15:20)

    feia dies que no llegia un article tan preclar Pasques !! i què es podria fer per fer pensar els propietaris, arquitectes i promotors junts ? Hi sóm a temps a voler un paisatge urbà de qualitat o l'actual ja ha tingut prou força per deseducar el sentit de la bellesa ?Cóm parlarem de futur del pais als nostres fills ? cóm tindrem credibilitat per fer creure que és la bellesa del paisatge el que ens ha fet interessants fins ara ? Si us plau, que el màxim i millor ús del sol, sigui almenys pensat . Gràcies Pasques, el teu article quedarà com arxiu d'un testimoni andorrà que hauria volgut com molts que no esciuen però ho pensen que Andorra sigui més vivible, més amable, i més bella.

    Respondre
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477