Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Foc i lloc

La mordassa de la censura

Actualitzada 02/02/2017 a les 06:50
Fa trenta-tres anys, el 1984, un nen va ser atropellat al centre d’Encamp. La víctima, afectat d’un traumatisme cranial, va entrar en un llarg coma i va patir un cúmul de complicacions que el van tenir entre la vida i la mort durant uns quants anys. Evarist Rogel, fill del mecenes del futbol Antoni Rogel, finalment es va salvar, i avui, als seus trenta-set anys, el seu grau de discapacitat no el priva de fer una vida normal i de ser conegut i estimat per tot el poble.
L’accident de l’Evarist va ser un daltabaix per a tota la seva família, especialment per als pares, que durant deu anys van fer tots els esforços necessaris per salvar-li la vida, d’hospital en hospital, des de Purpan i Rangueil a Tolosa fins al Pellegrin a Bordeus. Tota aquesta epopeia familiar va ser recollida per la seva mare, Anna Tohà, en una narració que, amb el suport literari d’Albert Salvadó, va aparèixer fa prop d’un any en un llibre impagable titulat El ball de la vida, que explica sense llagrimeigs però amb un gran realisme les esperances i les angoixes, els fracassos i els petits avenços d’una història humana plena d’ensenyances que toca directament el cor del lector.
Ara aquest llibre ha estat objecte d’una demanda judicial per uns passatges en què s’explica el convenciment de la mare que en el moment de l’accident l’agent de circulació que hi havia en el lloc s’havia absentat del servei i que el comú havia ocultat als pares aquest fet. En la demanda es reclama el segrest dels exemplars i l’eliminació de les pàgines incriminades si se’n fa una nova edició. He tornat a llegir aquestes pàgines i, francament, no hi trobo res que no pugui ser emparat per la llibertat d’expressió. El demandant, que apel·la a l’honor per la interpretació d’uns fets esdevinguts fa més de tres dècades, era llavors cònsol menor de la par­ròquia. Però el més xocant del cas és que qui de manera tan immoderada reclama la censura és alhora un conegut escriptor. Hi té tot el dret, és clar. Però no per això aquest observador deixarà d’assenyalar la paradoxa que sigui precisament un escriptor el candidat a tenir el trist honor d’activar per tan poca cosa la mordassa de la censura per primer cop en l’Andorra constitucional.
  • #1 nihil obstat quominus imprimatur
    (02/02/17 12:15)

    És un fet lamentable i no és la primera vegada que, després d'adoptada la Constitució, es produeixi el “segrest dels exemplars i l'eliminació de les pàgines incriminades” d'un llibre i siguin substituïdes per unes altres. Encara falta recorregut per fer nostres les normes d'un Estat democràtic i, sovint, els que tenen poder confonen interessos personals per interessos generals.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477