Un estudi científic publicat a la revista Science Advances, del qual se n’han fet ressò els mitjans de comunicació, avisa que d’aquí a pocs anys, entre 25 i 50 per ser més precisos, els humans provocarem una extinció en massa de primats; és a dir, dels nostres familiars més propers i directes sobre el planeta. Hores d’ara, de les 500 espècies de mones que existeixen, més del 60% estan amenaçades i un 75% en declivi extrem. Només amb l’agricultura intensiva s’està destruint el 76% dels seus hàbitats naturals. Per variar i com en tants altres camps, la situació encara no és irreversible. La podem aturar i fins i tot podria millorar. La pregunta sempre és la mateixa: ho volem fer? De veritat estem disposats a salvar els nostres parents biològics més propers? Si hem de fer cas de les respostes que estem donant a les situacions d’urgència extrema que pateixen milers, per no dir milions, d’éssers humans en aquest moment; goril·les, lèmurs, ximpanzés, orangutans i altra parentela semblen tenir els dies comptats. El més curiós del cas és que a poc que ens hi fixem estem envoltats de mostres de bondat i solidaritat de tota mena i gènere, grans, petites, curtes i llargues. A veure si al final resultarà que serem capaços de donar-los un cop de mà als nostre cosins primats, però continuarem deixant morir de fred, gana i desesperació els milers de refugiats confinats en els llimbs d’una Europa insensible al seu patiment. Com en pot arribar a ser de bèstia la condició humana!