Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La tribuna

Pensions en risc: any zero

Actualitzada 20/01/2017 a les 06:50
Amb la malaltissa tendència d’aquest Govern de posar espanyols als principals càrrecs executius de l’Estat (gabinet jurídic, Ins- titut Nacional Andorrà de Finances, Servei Andorrà d’Atenció Sanitària, Agència Tributària, Estadística...) no seria estrany que el pròxim president de la Seguretat Social també provingui de l’Estat veí. Seria una forma de tancar el cercle. Sense prejutjar, i donant per feta la professionalitat i confidencialitat, és de traca que als principals càrrecs executius de l’Estat, els d’accés absolut a tota la informació confidencial, hi posem nacionals del país que més interès pot tenir a disposar de dades sensibles andorranes. I no seré jo qui aboni les teories conspiranoiques, que prou sàdics hem descobert els últims dos anys, que dona la sensació que només gaudeixen fent mal al país, a les institucions, als personatges públics i als ciutadans en general. Com si l’esfondrament a la misèria del Principat s’hagués convertit en el seu objectiu vital.
La CASS presentarà el mes vinent al Consell l’estudi actuarial sobre el futur de les pensions. El Diari ja va avançar les conclusions importants. A partir de l’any 2023/2024 es comença a pagar en pensions el mateix que es cobra de les cotitzacions laborals. Un parell d’anys no caldrà posar diners perquè els interessos del fons de reserves seran suficients per pagar el dèficit. Cap al 2026, si no es pren cap mesura, s’haurà de començar a utilitzar el fons de reserves, que actualment té uns 1.050 milions d’euros. En deu anys, el 2036, els fons s’esgoten i el sistema va a la fallida: es deixen de pagar pensions. Evidentment, aquest escenari apocalíptic no arribarà perquè l’Estat haurà d’intervenir abans que s’hagi de començar a utilitzar el fons de reserves. El problema està que durant la dècada del 2020 al 2030 les aportacions serien assumibles. Però a partir del 2035 ja s’arriba a més de 200 milions anuals de decalatges, més o menys, i la quantitat va pujant fins als 300, 400 i 500 milions els lustres successius. És evident que un Estat que a dia d’avui té poc més de 400 milions de pressupost ni tan sols es pot plantejar generar prou recursos per assumir aquests dèficits.
Els polítics han optat des de mitjans dels 90 per evitar el tema. És un camp de mines on només hi ha garrotades a rebre i vots a perdre. Els Governs liberals són els principals responsables, entenent que el PS només va estar dos anys i sense majoria per actuar, perquè van deixar una herència mortal als demòcrates. Però com acostuma a passar en política, la cigarra acaba sent la més popular, rebentant-se els cabals públics. Tampoc direm que els demòcrates siguin les formigues de la història, perquè no han fet gairebé res tampoc. Podríem dir que en aquest tema són cigarras light. I respecte al PS també val a dir que una part dels seus tòtems van tenir al passat una actitud menyspreable en intentar fer veure que quan s’explicava el problema l’únic interès era alarmar la població perquè es disparessin els plans de pensions privats. És trist que la falta d’una llei de responsabilitat política doti d’impunitat, i n’hi ha dels tres partits, els polítics que han actuat vergonyosament per inacció o per fer declaracions rebaixant la gravetat de l’escenari. Mirar pel retrovisor possiblement no serveixi per a gaire, més enllà de desfogar-se, i cal concentrar-se en el futur. El 2017 és l’any zero per a les pensions. Tots els grups polítics i els actors socials tindran negre sobre blanc quina és la dramàtica situació. Ja no val mirar cap a una altra banda. Calen solucions i cal un pacte d’Estat que permeti aplicar-les i mantenir-les mani qui mani.
El problema de les pensions no és exclusiu del Principat d’An-dor­ra. Per exemple, i per fer plaer al Govern i el seu delit per l’espanyolització, es pot parlar de l’Estat veí. Amb 11.000 milions de forat cada any comencen a plantejar mesures. Es comença a debatre eliminar les pagues extra als pensionistes (a Andorra no n’hi ha), reduir la pensió màxima (aquí ja s’ha fet però només en les molt altes) i crear un impost específic per a les pensions (opció de la qual s’ha parlat al Principat de tant en tant). Les mesures que estan revolotejant a Andorra passen per ampliar l’edat de jubilació, reduir el rendiment dels punts, limitar les pensions més altes a partir de 1.500 euros, apujar les cotitzacions... però cada mesura és un torpede a la línia de flotació electoral de qualsevol partit. Serà interessant veure com es posiciona cada formació quan ja no quedi marge de maniobra.
  • #5 quin nivelon
    (20/01/17 21:34)

  • #4 2017 l'espoli de les pensions
    (20/01/17 15:40)

    Mesures neoliberals, espoli de les pensions, discurs estèril sobre la inviabilitat de les mateixes i la instauració de les noves pensions, pla de pensions de la Banca, jugada mestra, gol per l'escuadra, i la conseqüent cara de tonto ....

    Respondre
  • #3 Casiopea
    (20/01/17 13:37)

    Cada mesura és un "torpede" a la línia de flotació electoral de qualsevol partit? Potser. Però també podria ser un silur, o una mina submarina automòbil, o mina, o coet, o projectil autopropulsat per pólvora, o fins i tot una bomba volant. Posats a triar em declino personalment pels projectils-bomba propulsats per pólvora perquè en breu celebrarem el nou any xinès, el festival de la Primavera, aquest dissabte, 28 de gener del 2017.

    Respondre
  • #2 Innocent
    (20/01/17 13:26)

    Encara no s'ha cansat el senyor poy de predicar al desert? Quina persistencia. No conp re que es un problema per a pobres i residents. Els rics tenen plans privats i patrimoni. Els funcionaris tenen la pensio garantida i molt mea alta per llei. Els.politics defensen els rics i els funcionaris sempre. Algu tan llest com voste ho hauria d'haver vist fa temps i no perdre el temps. 

    Respondre
  • #1 Problema,reacciò,solució.
    (20/01/17 09:33)

    Poques coses hi ha tan sagrades per a un país que preservar les pensions dels jubilats, però ara, amb una parell de fórmules matemàtiques, un parell de columnes de premsa demagògiques i servils al capital .... Voilà !! les pensions han desaparegut, juntament amb l'estat del benestar.Pero ningú parla de les vegades que s'ha ficat la mà a la caixa, tampoc de les inversions irresponsables, tampoc de la manca de transparència dels comptes públics, o de l'excés de despeses .... és millor no pensar i passar directament a la solució esperada, la privatització de les jubilacions, igual que a Europa, per cert.

    Respondre
5
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477