Creat:

Actualitzat:

Mira que fa dies que avisaven de l’onada de fred siberià i tot i així encara hi ha qui no en té prou, de fred, o que no se’n sap estar amb succedanis i necessita cercar l’original com sigui, com ara un home d’Igualada, de 34 anys, que contava en una emissora de ràdio que demà serà a Sibèria per viure una aventura d’aquelles que, mentre l’anava explicant, dius: calia? L’aventura consisteix a evadir-se d’un gulag i reviure l’experiència dels deportats que ho intentaven als anys quaranta. Anirà vestit amb roba d’aquell temps, sense menjar i sense brúixola ni llanterna ni cap estri que el pugui ajudar ni poc ni molt en el seu propòsit. La temperatura que espera trobar és tan extrema que, per anar-se aclimatant, durant una colla de dies ha passat estones en una cambra frigorífica a les fosques. Només amb les sensacions que diu que tenia mentre era allà tancat jo ja hauria tingut prou per canviar la destinació per un vol directe al Carib; però ell no. I perquè no sigui tot tan fàcil, es veu que la regió que ha de travessar és terra d’ossos i de llops. En aquestes condicions, ha d’arribar a la població més propera, a uns 80 quilòmetres, en un màxim de tres dies i abans que l’encalcin els seus perseguidors, que sortiran sis hores després que ell i aniran (ells sí) ben equipats per al fred. L’aventurer explicava que tot plegat ho fa perquè quan et poses en una situació tan extrema, amb la mort ben a prop, en tornar a casa aprecies molt més tot el que t’envolta i, sobretot, el fet d’estar viu. Potser sí, que valores més la vida, però a mi se m’acudeixen unes quantes maneres de sentir-se ben viu sense jugar-se la pell. I molt més divertides, la veritat.

tracking