Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La tribuna

Un pont entre França i Andorra

No tinc cap dubte que per als alumnes del Lycée tenir un ‘proviseur’ amb la qualitat humana i intel·lectual de François Dechosal ha estat un regal
Actualitzada 17/01/2017 a les 07:01
    Anna Zamora Puigcercós
Vaig conèixer François Dechosal en alguna de les diverses reunions que es van dur a terme per a la renovació del conveni entre el Govern del Principat d’Andor­ra i el Govern de la República Francesa en l’àmbit de l’ensenyament i, des del primer moment, em va sorprendre la seva elegància, educació i bon tracte. En els moments en què les negociacions esdevenien més polèmiques es va guanyar el meu respecte i admiració. Com no pot ser d’altra manera, defensava els seus punts de vista, el que ell considerava millor o més adequat per al Lycée i per a França, però sempre ho feia aportant arguments i, sobretot, amb una gran comprensió i respecte per Andorra. Era de les persones que abans de jutjar volen entendre i després del procés de reflexió, fet amb el cap i amb el cor, prenen les decisions que consideren més adequades.
Els que treballem en educació sabem que les paraules són efímeres i que els mestres i educadors ensenyem amb l’exemple. No tinc cap dubte que per als alumnes del Lycée tenir un proviseur amb la qualitat humana i intel·lectual de François Dechosal ha estat un regal i un privilegi que, com totes les coses que són realment valuoses, es valoren més a mesura que passen els anys. L’Andorra del present i la de futur ha rebut, gràcies al seu treball, un llegat d’un valor incalculable.
Des de fa una colla d’anys, el François era un alumne que, sempre que les seves obligacions professionals li ho permetien, assistia amb assiduïtat i convenciment a les classes de català per a adults. Feia aportacions intel·ligents i manifestava el seu interès per conèixer Andorra, les seves institucions i les seves particularitats. Enriquia els debats orals amb aportacions sobre educació, temes d’actualitat, esdeveniments diversos i, quan parlava del seu país d’origen, creava ponts entre França i Andorra. Tots el respectàvem i admiràvem per la seva intel·ligència i les seves ganes d’aprendre.
Però aquestes importants qualitats que transmetia el François a primer cop d’ull anaven sempre acompanyades d’humilitat i bonhomia i, ben aviat, el company de classe va convertir-se en amic. Un amic estimat i entra­nyable amb qui tots volíem compartir molt més que l’horari acadèmic. Els sopars i les trobades, a les quals assistia acompanyat de la seva estimada Jocelyne, ens van fer descobrir el François més humà, irònic i divertit. L’amic afectuós i carismàtic amb qui era un plaer conversar i conviure. Tots els que hem tingut el privilegi de poder compartir totes aquestes estones amb tu, no t’oblidarem mai.
Etiquetes
  • #2 Patrícia
    (17/01/17 21:26)

    Que bonic Anna el que has escrit! Hem perdut una gran persona i un home inquiet pel benestar dels seus alumnes i de tota la comunitat educativa. Un gran exrmple d'integració a Andorra que va començar estudiant la nostra llengua amb tu! T'apreciava moltíssim! 

    Respondre
  • #1 Elsa Espot
    (17/01/17 20:17)

    Què maco Anna!Totalment encertat! El trobarem molt a faltar, era una gran persona.

    Respondre
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477