Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
De la meva agenda

Bategem

Dissabte 7 de gener vàrem celebrar al Santuari de Meritxell el primer baptisme del 2017
Actualitzada 15/01/2017 a les 06:43
Malgrat el gel, cada dia són més nombrosos els pelegrins i turistes que pugen a Meritxell. L’Agenda de la Mare de Déu els acull a la porta d’entrada de l’església Basílica. Us transcric les emocions d’una àvia. Resa: “ Mare de Déu de Meritxell et dono les gràcies pel net que omple nostra casa d’una felicitat que no té paraules. Em fa tan feliç! Perquè la meva felicitat sigui total, et demano que toquis el cor de la meva filla i del meu gendre. Empeny-los a batejar el meu tresor de net.” (Teresa, àvia del Guillem, 27 de desembre del 2016). A la parròquia de Canillo s’han celebrat durant l’any acomiadat 30 baptismes. Dissabte 7 de gener vàrem celebrar al Santuari de Meritxell el primer baptisme del 2017. Els pares, domiciliats a Castelló, són uns enamorats de les muntanyes d’Andor­ra. Crec que es conegueren gràcies a l’esquí a Grandvalira. Els faig feliços quan els dic que “són feligresos canillencs adoptius”. Llur amor ha donat el seu primer fruit, una preciosa filla a qui han posat el dolç nom de Meritxell. En iniciar la celebració d’un baptisme, demano al pare i a la mare que presentin el fill@ i la festa. Recullo les paraules de la Lorena, mare de la Meritxell: “Bategem la nostra filla perquè tots aquells valors que ens han donat els nostres pares i que tan bé ens han fet en el caminar de la vida, els rebi també la nostra filla Meritxell.” Les llàgrimes li tallaren la veu. Acabà amb un petó a la nena.
Som al cafè de ca la Padrina. Mirem el partit de Copa del Bilbao-Barça. Tinc el costum de portar el full dominical on vaig a fer un tallat. Un dels addictes del Barça, com un servidor, em comenta l’estadística de l’any a la parròquia de Canillo: 30 baptismes, 15 casaments i 3 defuncions (Jacques, Júlia i Mònica). El company de taula intervé: “Per què batejar? Ja ho faran quan siguin grans, si volen ser cristians!” Responc amb el silenci. No és un bon moment per a explicacions. I menys, quan el Barça perd per dos a zero a la mitja part. La pregunta no és nova. Durant 49 anys de professor de Cultura Religiosa l’havia provocat no poques vegades. I no és una qüestió, monopoli d’Andorra. El 2 de gener, en anar a portar els torrons al mossèn de Tarascó, vaig agafar de l’església de Santa Quiterie el llibre titulat Pourquoi baptiser les petits enfants? (Les fiches CROIRE). La festa del Baptisme de Jesús amb la qual tanquem el temps nadalenc, amb el paisatge de la neu esperada, em du a la meditació.
El sacerdot educador Guy Gilbert, que té com a camp pastoral els joves loubards, escriu: “El baptisme és un bé per als infants. De joves, ja decidiran quin camí volen seguir.” Fa una vintena d’anys que vaig llegir una tesi doctoral de la Sorbona de París, on es defensava “que tot el que rep un nen des de la seva concepció fins als tres anys és el que desenvoluparà la resta de la seva vida”. Les afirmacions foren molt noves per a mi. No les he oblidades. Sponville, periodista de Le Monde, que es declara agnòstic, lamenta que una gran majoria d’infants i de joves d’avui no tenen camí. Els que hem anat pel bosc amb la mainada i, per mala sort, hem perdut el sender, sabem el que hom pateix per no tenir camí. El periodista reivindica l’obligació dels pares a marcar als fills un camí. El professor sociòleg Zygmunt Bauman, pensador de referència mundial que ens acaba de deixar als 91 anys, “denunciava la nostra societat de valors líquids, que ha deixat pel camí els valors sòlids”. El doctor Torralba ens advertia a la conferència quaresmal del 2014 la urgència de guardar els valors sòlids en una societat menada pels valors líquids. Boris Matijas, consultor d’empresa familiar i escriptor que ha rebut el premi Feed Good pel seu llibre Cuenta siempre contigo, afirma que cal “desvirtualitzar el món virtual”. Prendre un enfant par la main / pour l’emmener vers demain d’Yves Duteil, és una de les raons del baptisme.
Bategem perquè és una tradició cristiana andorrana? Per què no? Bategem per fer contenta l’àvia? Per què no? Bategem essencialment i fonamentalment perquè s’esquinça el cel per gravar en el cor de l’infant: “Tu ets els meu fill molt estimat”, com succeí a Jesús en el riu Jordà. Perquè Déu t’estima i et crida pel teu nom (Isaïes). Amb l’amor, Déu et diu: “No temis”, malgrat que el món que t’acull no és el millor per a tu. Bategem perquè el primer i únic manament de la Llei de Déu és “sentir-nos estimats”. L’amor és la meva llei, és la meva fe rebuda en el baptisme. Crec feliçment i fermament que els meus pares, ignorants en teologia, em batejaren per un acte d’amor i per revelar-me a través de llur amor, l’amor de Déu.
L’aigua (que és signe de vida) beneïda del baptisme s’orna amb un ram de flors. Després de signar l’acta i el ritual necessari de fotos, ofreno en nom dels pares i de l’infant batejat el pomell de flors a la Mare de Déu de Meritxell, Ella que ha donat a llum la Llum. La meva Confident receptora a través de l’Agenda del Santuari de tantes peticions de fecunditat i d’accions de gràcies pel nouvingut infant a la família, em confia que continuï regant l’amor fet Vida, gràcies al baptisme, amb l’amor. El pare i la mare i els educadors hem de créixer si volem que els nens i nenes creixin. La maternitat a la cruïlla de Meritxell, n’és penyora, de la Vida que no és res més que un camí d’amor.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477