Foc i lloc

Marc pressupostari i pressupost

Aquells que el critiquen no haurien “aprovat” quan governaven

Creat:

Actualitzat:

Arranquem la setmana amb una doble cita de fort caràcter econòmic al Consell general. Avui mateix es debat sobre l’actualització del marc pressupostari, i el proper dijous debatem les esmenes a la totalitat al projecte de llei del pressupost per a l’exercici 2017. Cal remarcar els efectes positius de l’obligació d’establir un marc pressupostari –i els seus límits– que compromet tant el Govern com els comuns. Els excessos comesos en el passat fan necessari establir aquests límits per evitar que la poca visió en la planificació de les seves accions d’uns sigui un llast massa important per als que venen dar­rere. No és d’estranyar que hi hagi forces polítiques que el critiquen, segurament són aquelles que quan van tenir l’oportuni- tat de governar no haurien “aprovat” l’examen que implica aquest marc pressupostari. Quant al pressupost, aquest busca des de l’inici del projecte de DA cinc objectius clars: consolidar el nivell d’ingressos i diversificar el seu origen. Element bàsic per garantir l’execució, les polítiques de l’Estat i evitar les vulnerabilitats que la crisi ens ha posat de manifest. Elaborar uns pressupostos que esdevinguin una eina al servei de les necessitats socials. En el darrer debat monogràfic ja vam poder demostrar amb fets i no només amb paraules que això ha estat i és un objectiu prioritari del nostre govern. Que el pressupost sigui una veritable eina dinamitzadora de l’economia. Reforçant els nostres sectors tradicionals i impulsant nous sectors d’activitat que ajudin a consolidar un nou model econòmic basat en l’obertura econòmica. Buscar una recuperació progressiva i assumible de la inversió pública com a motor de l’economia productiva, bo i potenciant aquelles inversions que generin activitat econòmica a partir del nostre patrimoni. Buscar a mitjà termini un equilibri pressupostari que trenqués amb la dinàmica de grans dèficits que s’havien consolidat els dar­rers anys. Ho hem dit sempre, no hi ha pitjor pèrdua de sobirania que la que t’imposen com a Estat quan no pots fer front als teus compromisos financers i són tercers els que et marquen la teva política pressupostària. Es pot con- siderar, discutir o criticar alguna partida en particular dels pressupostos, però el que no es pot negar és que en gran mesura s’està donant resposta als grans objectius marcats.

tracking