Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
paraula i vida

Un naixement per a tots

No sempre nosaltres tenim les coses clares
Actualitzada 08/01/2017 a les 06:53
    Mossèn Pepe Chisvert
“Facin lloc, passatgers! Facin lloc!” Aquest afegitó, d’ús comú en viatges amb vaixell, autobús o amb avió… serveix per centralitzar la festa d’Epifania que hem viscut: els Reis Mags ens conviden a fer lloc a Déu fet Nen perquè Déu és abans que tots, és més gran que tots i és per a tots. No és per a alguns perillosos que ho volen tot exclusivament per a ells, ni per a altres excloents que ni pensen ni volen compartir res amb els del costat. Déu-Nen, en rebre la visita dels Mags en el seu naixement, cedeix les seves credencials: m’espera el món i vull anar fins als últims confins de la terra. Avui, encara que ens sembli mentida, milions d’homes i de dones segueixen desconeixent que Déu es va fer home i que Crist va néixer i habitar entre nosaltres. Festa d’Epifania! Déu es manifesta a tots els pobles! Aixequem-nos i seguim endavant, atrets per la resplendor de l’estel dels Mags. Estiguem on estiguem aprenguem a centellejar irradiant amor de Déu per tal que tots recordin que Déu segueix sortint a la trobada de tots els homes. Què buscaven els mags? A qui? Per què? Ho posseïen tot: regne, or i plata, noblesa i riqueses, vassalls i castells. Però els faltava el suprem tresor: Déu. De sobte, i davant de tanta riquesa, Déu es manifesta a ells revestit de màxima pobresa. Quin contrast! Buscaven algú diferent perquè les seves fortunes no satisfeien les seves ànsies de felicitat. Buscaven perquè, àdhuc essent Reis, volien ser servents d’Aquell, que havia estat anunciat pels grans Profetes, tot i que ara els grans poderosos el silenciaven. A qui busquem nosaltres quan ens espanten les dificultats? Els Mags, lluny d’acovardir-se davant dels inconvenients, van creuar deserts i muntanyes, i van superar dominis i traïdors per atansar-se fins a la gruta del Verb innocent fet Nen en una cova. No sempre van percebre l’estel que era pista nítida de la presència de Déu, però quan l’albiraven, s’omplien d’immensa alegria i, quan el perdien, lluny d’oblidar-lo, no deixaven de parlar d’ell fins que apareixia de nou. No sempre nosaltres tenim les coses clares. Però què fem quan els “nous Herodes” avui ens conviden a desertar, a oblidar o sacrificar aquest Nen que no sempre sentim al cor en moments de dubtes o crisis personals? Com poden veure molts la llum si falten electricistes de Déu a les cases dels homes? Com podem anar a buscar l’estel que condueix a Betlem si ens veuen pendents de fets d’escenari que ens distreuen dels estels que creuen l’immens espai del cel? Així i tot novament, com succeïa amb els Mags, Déu se’ns obre, se’ns manifesta constantment de moltes maneres. Amb els Mags, tan diferents i tan units en l’objectiu de buscar a Déu ens sentim tots agraciats: el Senyor és per a tots! No és per a uns pocs. Ja no existeix un poble exclusiu. Tots estem cridats a gaudir de la gran herència divina. Anem, i com els mags, prostrem-nos davant de la gran manifestació d’un Déu que ha nascut per a tots els pobles de la terra. Si volem... podem!
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477