Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Foc i lloc

'España, mi Patria'

Demanàvem als Reis el que volíem i el que els pares i els mestres volien que demanéssim
Actualitzada 04/01/2017 a les 21:24
Estava temptat d’escriure la tòpica carta als Reis del columnista de premsa, demanant seny als polítics locals, pau a la Terra entre els homes de bona voluntat i la independència de Catalunya, quan m’ha caigut a les mans una carta signada per un servidor el 1955 i que va ser lliurada en mà al rei negre dels magatzems Can Vilardell, de Barcelona, per un nen de vuit anyets, però que, per art de la màgia que acompanya sempre les coses dels Reis, he trobat curosament guardada en els arxius del meu pare. Pel que té de testimoni dels somnis infantils de tota una època –i per altres detalls que l’avisat lector sabrà escatir–, em faig el plaer de transcriure-la seixanta-un anys més tard d’haver estat escrita. Amb una cal·ligrafia de plumilla y falsilla, y depurada de faltes d’ortografia, diu així:

“A SS. MM. los Reyes Magos, Melchor, Gaspar y Baltasar. Con el mayor respeto y veneración, tengo el honor de dirigirme a Vds. para comunicarles que he sido muy bueno durante todo el año en casa y en el colegio y que he ido a misa todos los domingos. Les ruego tengan a bien traerme los siguientes juguetes: Un plumier de doble compartimiento, con lápices, mango y plumillas. Una ampollita de tinta Pelikan azul oscuro. El libro escolar ‘España, mi patria’. Un suéter de lana y unas botas de agua. Un Meccano del número 0, y si no puede ser, el que puedan. Si no puede ser ningún Meccano, un tragabolas, o mejor Meccano y tragabolas las dos cosas. Una pistola y un puñal. Un arco con flechas. Calendario Taco Myrga 1955. Una diligencia con indios. Dulces variados. Una Enciclopedia por D. José Dalmau Carles y unas zapatillas para mamá del 39 y una corbata para papá. La Enciclopedia, que sea de grado medio y puede ser de segunda mano. Una manga para hacer café para la yaya Ramona, una bufanda para el tiet y juguetes para mis primitos y unas gafas nuevas para la tía Tresina y blat de moro para las gallinas. Gracia que espero merecer de la bondad de SS. MM., a quienes deseo muchos años de vida.”

No cal dir que els Mags no em van portar tot el que demanava; però sí molt més del que em porten els últims anys, en què al balcó, el dia de Reis, només hi trobo un paquetet de carbó i tres burilles ensalivades.
  • #8 Robert
    (06/01/17 01:38)

    A mi el què m'intersessa saber és si a la iaia Ramona, li van portar la "manga para hacer café" o si el continuava fent amb mitges...:) 

    Respondre
  • #7 Roser Carol
    (05/01/17 19:06)

    Àlvar... Ja has tornat a fer enxarinar el personal! No n'aprendràs mai (és clar, si encara ets un “chaval”, que et diu l'“España”! Ha ha ha). Que no ho entens que l'Espanya “una, grande y libre” no és una punyetera? Que no ho veus que el nacionalisme unionista no desuneix els pobles, que venç sense dividir i que, a més, no fa olor de naftalina? Que no t'adones que quan demanaves el llibre “España, mi Patria” no ho feies perquè t'havien menjat el cervell, sinó perquè ja eres un “macho hispánico” des del dia que vas néixer? Ai, Senyor! Mira que he rigut! Però em saben greu dues coses: que no em deixaràs tastar el carbó i que seré jo qui haurà d'escombrar les burilles!!! Comunero (a mi tampoc m'arribaven!), Doreta (que la memòria continuï), Peret (no tots els castellans són iguals): Feliç Any Nou!

    Respondre
  • #6 Peret
    (05/01/17 16:26)

    Enric Prat de la Riba 1899 va dir..
    "aquesta carta fa olor de alcanfort i naftalina" i explica molt bé com d'adoctrinats tenien a la població l'any 1955. Catalunya és, ha estat, i serà un país únic. Castella no ha pogut doblegar-la ni podrà mai, ni amb guerres ni amb morts ni amb bombes. Ja us podeu queixar els castellans que viviu a Andorra, que ben aviat haureu de passar una frontera més per anar al vostre país. Per cert, jo, si visqués a Andorra, voldria sentir-me andorrà; molts de vosaltres seguiu pensant que mai heu marxat d'Escanya.

    Respondre
  • #5 Castellano Comunero
    (05/01/17 13:58)

    Així, perdó.

    Respondre
  • #4 Castellano Comunero
    (05/01/17 13:56)

    Vols dir, Àlvar, que no vas oblidar de demanar alguna cosa més als reis ? Poques em semblen.Clar, así no ens arribavem als demés.

    Respondre
  • #3 Enric Prat de la Riba 1899
    (05/01/17 10:18)

    Al meu parer, aquesta carta fa olor de alcanfort i naftalina, com el nacionalisme separatista.Aquesta columna és publica ara amb la mateixa actualitat que fa 118 anys. Que trist que no s'hagi avançat res després de dir quasi 5 generacions..¿no estarem en un bucle? Sembla que estem atrapats .... La diferència és que a Prat de la Riba si es parlava de referendum l'engarxolaven .... Vaja .... és veritat, estem en un bucle i no sabem sortir. O si? .El Nacionalisme només serveix per desunir als pobles, per poder complir una màxima militar, divideix i vencereu.

    Respondre
  • #2 Doreta
    (05/01/17 09:05)

    Gracies Sr Valls . La seva carta als Reis casi idèntica a la de tots els nens de l'època m'ha emocionat, el temps ha passat ,pero la memòria encara es fresca.Que tingui un bon dia de Reis

    Respondre
  • #1 España
    (05/01/17 07:20)

    Alto y claro. Vergüenza me das por pedir la puñetera independencia de Cataluña. Es fiesta de niños y padres.  Tú mismo chaval 

    Respondre
8
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477