La tribuna

Barack Obama marxarà amb el cap ben alt

El representant demòcrata deixa una economia força recuperada en comparació a fa vuit anys

Creat:

Actualitzat:

Estem assistint al final del mandat de Barack Obama a la presidència dels Estats Units; i per tant, als darrers moments que pot prendre decisions radicals, arriscades, compromeses, amb la clara voluntat de deixar un llegat que ha tingut els seus moments clars i obscurs.

El tema de Guantánamo (la base militar en territori cubà que serveix de penal antigihadista sense cap garantia de legalitat) queda sense tancar-se. En canvi ha tingut la valentia de posar fi a mig segle de bloqueig a l’illa de Cuba i encetar una nova etapa de relacions entre els dos països.

Fa ben poc que els EUA s’han implicat en favor de la lluita contra la contaminació del planeta, trencant una política negacionista del seu propi país. Cal esperar ara que Donald Trump, el seu successor, no vagi –com ha dit– en direcció contrària. Temps al temps.

A darrera hora ha legislat en favor del futur ecològic de la regió d’Alaska en un gest que l’honora. Els lobbys més conservadors ja han posat el crit al cel. Ho ha fet en base a una llei de l’any 1953 gràcies a la qual ha bloquejat de forma indefinida la concessió de perforacions de petroli i gas a l’Àrtic i l’Atlàntic. Aquí queda el repte.

A escala internacional ha intentat parar els peus al govern conservador d’Israel i la seva política d’assentaments en territori palestí. John Kerry, el secretari d’Estat en un discurs pronunciat a Washington, va assenyalar el govern d’Israel com a responsable d’impossibilitar la pau amb els seus veïns els palestins amb la política d’assentaments als territoris ocupats, fet pel qual es perpetua l’statu quo impedint una solució que contempli dos estats, el d’Israel i el Palestí. I va reivindicar que l’administració Obama ha fet més que cap altra per la seguretat d’Israel. Kerry també va defensar l’abstenció dels EUA al Consell de Seguretat de l’ONU que condemnava els assentaments fet que responia als interessos del seu país.

Davant d’aquestes declaracions, la reacció del govern que presideix el dretà Benjamin Netanyahu no s’ha fet esperar i acusa Kerry: “Sembla que està més preocupat pels assentaments que pel terrorisme”, va dir. A pocs dies perquè Donald Trump substitueixi a la Casa Blanca Barack Obama, el discurs de John Kerry és més un testimoni simbòlic que no pas una proposta efectiva per resoldre aquest conflicte que fa dècades que es troba enquistat. És més, Trump ja ha enviat senyals de suport vers Netanyahu quan ocupi la casa Blanca. Caldrà estar amatents a la política exterior en general i la de l’Orient Mitjà en particular, per saber quin rumb pren.

Una altra mesura que ha pres Obama abans d’abandonar la casa Blanca és l’expulsió fulminant de 35 diplomàtics de l’ambaixada de Rússia a Washington acusats d’espionatge i de sabotatge cibernètic contra els interessos nord-americans. Vladímir Putin, com Netanyahu, espera que Donald Trump –que ha confessat les seves simpaties vers el líder rus– recondueixi la situació.

A la balança negativa d’Obama hi ha l’oposició que ha trobat cada vegada que ha intentat posar certes mesures per restringir l’accés a les armes, que als EUA es poden adquirir amb molta –massa– facilitat. Durant els vuit anys de mandat s’han viscut horribles matances a escoles o espais públics. L’Associació Nacional del Rifle s’ha mostrat inflexible cada vegada que Obama o el Partit Demòcrata ha intentat aprovar normes restrictives. Si segueixen havent-hi matances com les que s’han viscut no serà perquè no ho hagi intentat impedir o pal·liar.

El representant demòcrata marxa deixant una economia força recuperada en comparació a la que hi havia quan va entrar, fa vuit anys. Durant el mandat de Barack Obama s’han creat 14 milions de llocs de treball i la taxa d’atur està una mica per sota del cinc per cent, per primera vegada en vuit anys. En el terreny sanitari un dels objectius des que va entrar a la casa Blanca era proporcionar una cobertura a gairebé 18 milions de persones amb la Llei d’Assistència Assequible. I el dèficit s’ha reduït considerablement.

El pressupost que Obama ha impulsat a curt termini mostra que el president i l’administració segueixen centrats en la satisfacció dels majors desafiaments no només per l’any 2017, sinó per les pròximes dècades. Incloent l’acceleració del ritme de la innovació per abordar el canvi climàtic al qual els EUA (i també la Xina) han contribuït a agreujar. I trobar nous tractaments per a malalties devastadores i fer avançar la seguretat nacional i el lideratge mundial.

Crec, personalment, que el llegat d’Obama té clars i obscurs, com ja hem dit, però que en general es pot qualificar de positiu. Marxarà amb el cap ben alt.

Ara cal esperar que Donald Trump no ho espatlli tot. Donem-li els 100 dies de gràcia.

tracking