Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La seca, la meca i...

Sant Esteve

Actualitzada 26/12/2016 a les 06:58
Amb la panxa ben plena, massa. Amb la consciència anestesiada de paper cruixent, sucres i brindis. Amb el somriure trist de qui ha viscut dies millors, amb la mirada plena d’esperança posada en els petits. En la ressaca de bons desitjos, amb la llista de bons propòsits cremant a la butxaca. Així passa un altre Nadal. Un Nadal que enguany m’agradaria dedicar-te. A tu, que vius en guerra: contra la malaltia, contra el sistema, contra pronòstic. M’agradaria dir-te que som supervivents. Que les cicatrius són les que et fan ser com ets. Que tens raó, que no calien tantes lliçons per aprendre el que ja saps: que els amics sempre hi són, que els que no hi són, els has de deixar marxar. Però les lliçons ben apreses no s’obliden mai. Encara que de vegades ens hagués agradat estalviar-nos-les. Que com més enllà vas, més t’adones que el que compta són les petites coses. Més enllà del tòpic. Poder fer un cafè per parlar de tot i de res, notar l’aire fred a les galtes, riure de qualsevol bajanada, veure que els teus fills pugen bé, i que es faran grans, i que sobreviuran a les dificultats, com ho has fet tu, com fas tu cada dia. Que rendir-se no és una opció. Que ningú va dir que seria just, ni que seria fàcil, però que –encara que sembli mentida– aquí hi ha la gràcia; en continuar dempeus, en continuar endavant quan hi ha dies que es fan molt costa amunt. Un monjo tibetà va aconseguir creuar un desert de gel i neu en plena tempesta. En arribar al seu destí, li van demanar amb quina màgia ho havia fet possible. Ell va respondre: pas a pas. I demà hi tornarem. Tant com calgui.
  • #3 La divina comèdia
    (26/12/16 22:14)

    I és que l'infern social o la guerra resulten quasi el mateix. Parles de la resiliència... Però en una era canviant, els 7 pecats capitals ja no són ni capitals ni pecats. Els valors que protegeixes sols et desgasten si no fos per què al final del dia et fan sentir honest amb tu mateix i a la llarga donen sentit a la teva vida, els engegaries a rodar. Un conte budista explica com un mestre i un aprenent visitaven a les famílies més humils. Una d'elles sols vivia D una vaca i de la seva llet i es lamentaven de la seva mala sort. El mestre li va dir a els apresos : tira la seva vaca al pou més fondo que vegis. I l'aprenent va dir: però mestre els deixarem sense res!!. Confia en mi va dir. Al cap D un any els van visitar i van veure q la família millor que mai, quan l'aprenent li va preguntar al cap de casa que va passar ell va contestar: la vaca va morir i això va fer que busquéssim altres formes de viure. Evolucionar segons els nostres valors.

    Respondre
  • #2 Noemi
    (26/12/16 17:51)

    Una abraçada, Eduard

    Respondre
  • #1 Eduard López Mirmi
    (26/12/16 13:16)

    Gràcies Noemí per l'escrit reconfortant, m'el faig meu!

    Respondre
3
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477