Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La tribuna

Els bancs no són els nostres amics

Quan contractem una hipoteca, pla d’estalvi, préstec... consulteu diferents entitats i agafeu la millor oferta
Actualitzada 20/12/2016 a les 21:43
    Sergi Ricart
Comencem per les hipoteques, la majoria de les quals estan a tipus variable, el nostre assessor ens indica que és millor mantenir-les així, segons la seva opinió tindrem interessos baixos durant anys, això coincideix amb les ofertes d’alguns bancs que avui ja veiem a interès fix. ¿Algú pensa que si et fan una oferta a un 2,5% fix el banc perdrà? ¿Sembla una bona oferta, oi? És evident que el futur algú l’encertarà per les diverses opinions que hi ha dels experts (i no volem fer mala sang d’aquests, simplement no és una ciència exacta), vam veure tres informes sobre la viabilitat de la CASS i cap d’ells va encertar a dos anys vista, ¿és fiable a 10 anys? ¿i a 25 anys? Uf...Comencem per les hipoteques, la majoria de les quals estan a tipus variable, el nostre assessor ens indica que és millor mantenir-les així, segons la seva opinió tindrem interessos baixos durant anys, això coincideix amb les ofertes d’alguns bancs que avui ja veiem a interès fix. ¿Algú pensa que si et fan una oferta a un 2,5% fix el banc perdrà? ¿Sembla una bona oferta, oi? És evident que el futur algú l’encertarà per les diverses opinions que hi ha dels experts (i no volem fer mala sang d’aquests, simplement no és una ciència exacta), vam veure tres informes sobre la viabilitat de la CASS i cap d’ells va encertar a dos anys vista, ¿és fiable a 10 anys? ¿i a 25 anys? Uf...

No és un atac, simplement explicar que els bancs no són els nostres amics; tampoc el diable, són un negoci que com a tal vol obtenir el màxim de guanys. ¿Algú criticaria el gerent d’un bar per voler obtenir més beneficis? Una altra cosa és la manera d’aconseguir-ho. ¿Criticaríem el gerent del bar si utilitza productes caducats per baixar costos o no? Però nosaltres som els clients i sense aquests no funciona cap negoci, ni el banc ni el bar. En el cas del bar en tenim molts per escollir, de bancs no tants, i a més hi ha l’ABA, que estableix per exemple els interessos a cobrar (tots hem escoltat això de: “és el mínim establert per l’ABA”) cosa que als bars això no succeeix. ¿Es podria parlar d’oligopoli? Cadascú que en tregui les seves conclusions.

No parlarem de cap banc en concret i demanem disculpes per avançat als que no actuïn com a continuació expliquem, però si algun es dona per al·ludit esperem que millori en aquells aspectes, solament volem ajudar els clients i/o empreses que es trobin amb el que exposem per poder mirar pels seus interessos, com el banc mirarà pels seus.

Un cas personal va ser quan a la meva mare, per un préstec que demanava per pintar casa seva i fer canviar alguns components elèctrics, que ja tenien molts anys, li demanaven un 12% d’interès, personalment penso que frega la usura, tenint en compte que ja no donen cap interès pel compte corrent i als dipòsits no arriba normalment al 0,1% no sabem si a grans fortunes és superior. Jo l’hi vaig comentar que li deixaria diners dels meus estalvis, ja que eren uns 3.000 euros i a mi no em donen cap interès o molt baix (irrisori), però l’orgull de la meva mare no la va deixar acceptar, va anar al banc perquè li fessin una rebaixa després d’escoltar el que jo pensava, i finalment li van donar al 10%, suposo que perquè els diners els tenia en un pla d’estalvi per a contingències.

No ens serveix l’excusa de la ràtio de morositat, que a tancament del 2015 a Andorra segons l’ABA (http://www.aba.ad/­pub/­noticias/­ndp_publicacio-anual-aba-2015.pdf) era de 4,03% i a Espanya del 10,12%, segons el BDE (Banc d’Espanya). En canvi, l’interès mitjà en el mateix temps és de 7,56% a Espanya, inferior al 10% de la meva mare (no hem trobat l’interès mitjà a Andorra) amb una hipoteca a punt d’acabar i els diners demanats en un pla d’estalvi, és a dir, amb molt poc risc de morositat, no sabem si a qui té més risc li augmentarien l’interès o simplement no li donarien el préstec.

En resum, hi ha menys de la meitat de morosos a Andorra però cobren un 30% més, com a mínim en aquest cas, i suposem que en molts més. Ens agradaria trobar la mitjana, ja que sabem que no a totes les persones els apliquen el mateix criteri i moltes vegades no és per risc a la possible morositat, sinó pel tipus de client, cosa que no podem demostrar però sí imaginar.

En les hipoteques d’interès variable s’aplica l’euríbor més un tant per cent, hi ha a sis mesos i a 12 mesos. Actualment dades extretes de: (http://es.global-ra­tes.com ­i http://es.euribor-ra­tes.eu­ a sis mesos es de -0,213% i a dot­ze mesos -0,071%) per tant, si l’escriptura i/o el contracte de la hipoteca no especifica el contrari s’hauria de sumar l’euríbor (ara en negatiu) més el diferencial.

Cas pràctic, si tenim aquesta amb un diferencial del 0,5% a 12 mesos en el moment de renovar hauríem de pagar un interès de 0,429%; i a sis mesos, de 0,287%. Ens hem trobat que a alguns clients no els han restat aquest, aconsellem anar al gestor per preguntar si s’està aplicant aquest o teniu alguna clàusula especifica, abans d’anar-hi reviseu els vostres contractes i escriptures perquè no us puguin dir quelcom que no sigui veritat.

Ara, parlem de les comissions a les targetes de crèdit estrangeres i a les andorranes quan l’import supera els 30 euros. Aquest tema està reflectit al programa de Junts amb el qual vam participar, en aquell moment el Sr. Alcobé va dir que no es podien reduir aquestes, no és un atac, sinó un fet, ens trobem que a les Pimes amb les quals hem parlat, la mitjana d’aquesta comissió és de l’1,2% per cada venda cobrada amb targeta, que han de repercutir al preu. També hem consultat empreses més grans del país on aquesta comissió es redueix al voltant del 0,5%, per tant sí que es podria reduir, veiem que hi hauria deferències entre el tipus d’empresa, de la seva facturació o per haver negociat aquestes comissions.

Si tenim en compte que el juny del 2014, Espanya començava a posar un límit de comissió en targetes (un 0,2% amb la de dèbit i un 0,3% amb la de crèdit) a la resta d’Europa va arribar per normativa el 2015 segons: (www.europarl.es, Parlamento Europeo, Oficina de Información en España), reduint el nostre diferencial de preus amb tot Europa, simplement via comissions de targetes, no pel preu del producte. Entenem que probablement no podrem reduir fins a aquest per les nostres limitacions, però d’aquí a pagar més del doble una empresa amb bons tractes o el triple per les Pimes, ens sembla excessiu.

Penseu-hi, hi ha diferents bancs i tarifes.

En resum, els bancs són empreses, no els nostres amics, quan contractem un producte sigui una hipoteca, pla d’estalvi, préstec, targetes de crèdit per al negoci o personals... consulteu diferents bancs i agafeu la millor oferta, també digueu al vostre de tota la vida quina oferta us han fet, probablement la milloraran. Recordeu que si demaneu un cafè amb llet a un bar i us porten un tallat el retornareu, el banc és el mateix, som lliures d’escollir què volem amb els nostres diners.

Per evitar certs abusos per part d’alguns i desenvolupar-se en aquests temes, demanem que hi hagi una assignatura obligatòria d’economia per als nostres joves, que de ben segur evitaria alguns d’aquests i ajudaria a saber com afrontar-los. No totes les solucions passen per fer lleis proteccionistes vers la ciutadania, sinó pel coneixement i la cultura d’aquesta.

Desitgem que les informacions donades siguin de profit.


*Sergi Ricart és president d’Iniciativa Ciutadana
















 
Etiquetes
  • #1 Sinto
    (21/12/16 09:56)

    "Es necesario que la gente de la nación no entienda nuestro sistema bancario y monetario, porque si lo hicieran, creo que habría una revolución antes de mañana por la mañana". Henry Ford

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477