Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La tribuna

Postals eternes de Xeridell

Els nois i noies de l’Escola de Meritxell ens fan visible l’invisible
Actualitzada 13/12/2016 a les 21:42
    Alicia Heras
L’engranatge de l’invisible pren forma en els instants més mundans del nostre dia a dia. I es posa en marxa amb la subtilesa que li és pròpia. Se’ns apropa i a cau d’orella ens convida a comprar el seu dècim nadalenc particular. De vegades camuflat en vestits de festa, repicant de peus i mans amb l’alegria amb què engalana els diumenges i festius de calendari. Amb garlandes, simbombes i llums multicolors que ens enlluernen i ens fan l’ullet amb el millor dels seus somriures. A les esglésies, a les nadales amb veus d’infantesa, i a les taules familiars. En tots aquests llocs el podrem trobar.

D’altres vegades l’invisible no es pot desfer del seu halo misteriós i requereix per part nostra d’una atenció més acurada i d’una ràpida sensibilitat per resposta, i se’ns escapa per indrets desconeguts i extravagants... Però, no us preocupeu; si no el captem a la primera, ens deixarà tornar a agafar aire i intentar-ho de nou. S’anirà a la següent cantonada i traurà aquesta vegada la poteta blanca i refulgent per sota de la porta, perquè el col·lapsem. Serà el moment per apercebre’l i no deixar-lo marxar; que dansi amb nosaltres una estona i gaudeixi de les nostres desaforades passions per uns instants. Com si d’un intercanvi de postals nadalenques es tractés. Bocinets de cel a la terra, pols de fades que diuen els nens, i serà etern en el record i en allò que estiguem fent.

D’altres vegades l’invisible ens ensenya la seva part de matèria fosca, doncs –per si no ho sabeu és intergalàctic–, i no entén de dimensions terrenals, i quan així sigui, haurem d’estar preparats per rebre’l en la seva forma més potent i esclatadora.

Els nois i noies de l’Escola de Meritxell, de l’invisible en saben un munt. De fet són mestres a copsar tot allò que a d’altres ens costa, amb penes i treballs, tota una vida. I ja ho han plasmat un any més a les seves meravelloses creacions: les postals eternes de Xeridell. Ens fan visible l’invisible. A vegades la creativitat la diuen només de paraula o amb una mirada, i se salva la inspiració de l’artista que les pinta; en d’altres ocasions, com enguany, les il·lustracions comencen a ser fetes a l’escola, pels nois i noies, immersos en un procés innovador i de canvis. Podem reconèixer la seva creativitat en multitud de formes i colors, figures geomètriques vingudes de l’inconscient, pinzellades de tendresa; paisatges terrenals, i inter­estel·lars; motius nadalencs de la més diversa índole, per a tots els gustos i preferències.

Els docents que els acompa­nyen –complaguts– gaudeixen del regal de treballar amb els seus alumnes. No els veig que reivindiquin –a fora– el reconeixement per una dura feina; atorgant així a l’ensenyament i a la docència la diferència del transcendent.

Hi ha vides que no susciten curiositat i a les que assistir fa molta mandra, malgrat estar plenes de vicissituds; hi ha d’altres en canvi que inexplicablement hipnotitzen, malgrat res gaire extraordinari sembli estar esdevenint... Potser ens quedi ocult i siguin sols suposicions, diu l’escriptor i filòsof Javier Marías. Els meus ulls, inquisitius, i educats ja en l’art d’observar i passar de puntetes, s’esplaien en els detalls d’aquestes vides, buscant el ressò d’allò màgic. I en les dels seus pares i germans, en conec alguns, i en les dels educadors d’artilleria que actuen donant resposta a la seva vocació, també en conec algun; intuint... l’extraordinari.

Així doncs, ja tenen les postals preparades i ja les tenim aquí! Si ja en teniu el dècim de loteria comprat a l’estafeta, no us descuideu per a aquests dies d’intercanviar postals amb els professionals amb què tracteu, familiars i amics, i regaleu-los retalls d’art màgic amb segell propi.

Que quan arribi l’estrella d’Orient d’aquí a uns dies a la nostra quotidianitat, puguem veure sota el seu abillament fastuós i brillant l’espurna de l’invisible i la puguem aprehendre ja sigui des de la nostra ment o des dels nostres cors joiosos.








 
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477