Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La tribuna

Els fallaires del Pirineu: una escola de ciutadania

Les associacions tenen un paper especialment important en la cohesió de les nostres societats
Actualitzada 10/12/2016 a les 07:02
    Ramon Tena Pera
Fa poc més d’un any que les falles, haros i brandons del Pirineu entraven a la llista de la Unesco com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Avui també és el Dia Mundial dels Drets Humans i celebrem que fa 68 anys s’aprovava la Declaració Universal dels Drets Humans. I què tenen a veure aquests dos fets aparentment inconnexos? Doncs molt més del que a primera vista podria semblar, ja que els que tenim la sort de viure la festa fallaire sabem que és una autèntica escola de ciutadania.

Els Drets Humans no són només una sèrie de principis abstractes escrits en un document internacional. Tot el contrari: si volem tenir societats plenament democràtiques, pacífiques i respectuoses dels Drets Humans hem de fer que aquests principis estiguin ben vius. I una forma immillorable d’aconseguir-ho és fomentant i facilitant que els ciutadans s’agrupin en associacions. En aquest sentit, les associacions de promoció de la cultura popular (fallaires, però també esbarts, escudellaires, castellers...) tenen un paper especialment important en la cohesió de les nostres societats i molt sovint no se li dona la importància que mereix.

La part més visible de la festa fallaire té lloc per la revetlla de Sant Joan. Aquell dia, diversos pobles a banda i banda dels Pirineus encenem les falles, i cadascú a la nostra manera, les portem fins a la foguera final. Aquesta és la part més coneguda de la nostra activitat, però no l’única. La feina que ens porta a fer rodar les falles comença molts mesos abans i implica grans dosis de col·laboració, solidaritat i diàleg: sens dubte no és només per rodar falles que se’ns ha reconegut ser part del patrimoni del nostre planeta. Com recordava fa uns dies el fallaire major, Albert Roig, el que ha fet que la Unesco ens atorgui el reconeixement han estat els valors que hi van associats.

En els dos anys que he tingut el plaer de fer part de l’Associació de Fallaires d’Andorra la Vella els he pogut experimentar de primera mà. Som un grup molt divers de persones i amb orígens culturals, polítics i socials molt diversos. Però per sobre de les nostres diferències hi ha els valors que la Unesco va reconèixer, com ara la solidaritat, el diàleg, la preservació de la memòria, el respecte pels altres i per la natura, la col·laboració... No són paraules en un document, són valors ben reals i ben vius per a nosaltres. Si la festa ha sobreviscut aquests 30 anys, amb un suport institucional a vegades limitat, ha estat gràcies a aquests valors i als forts lligams que uneixen la família fallaire.

Com s’explicava en el dossier de candidatura “les falles promouen la igualtat de gènere, ajuden a integrar els nouvinguts i promouen una cultura de voluntarisme, solidaritat i hospitalitat”. Més endavant deia “la seva natura festiva encoratja el diàleg i els intercanvis socials i culturals”.

Parlo de les falles, però sens dubte aquests valors són compartits per qualsevol associació de cultura popular. És més, les falles –i la resta d’entitats del teixit associatiu– són una forma de promoure l’andorranitat i la integració dels nouvinguts. No l’administrativa, la del passaport, sinó aquella dels que s’estimen un país i treballen per tirar-lo endavant, siguin quines siguin les seves diferències. Són així mateix un exemple d’integració: a la comunitat fallaire no importa ni el passaport dels associats ni el temps de residència al país, sinó les ganes de col·laborar i de mantenir viva la festa i els seus valors.

Vivim una època en què ens queixem de la desconnexió de la ciutadania i de cert passotisme, que fa que l’abstenció electoral sigui cada cop més alta. També preocupa una societat cada vegada menys cohesionada, on la intolerància, la manca de comunicació i la por estan més presents. En aquest context, la promoció de l’associacionisme ajuda que la ciutadania recuperi les ganes de participar activament i preocupar-se pels afers que afecten tota la comunitat. És per això que dic que les associacions són una escola on s’aprèn a viure i respectar la ciutadania i la democràcia.

Per això, en un dia tan important com avui, faig una crida a les institucions a continuar promovent l’associacionisme i a treballar des dels valors i no des del simple rendiment econòmic. Sens dubte, les dades macroeconòmiques, els números lligats a la inversió estrangera o el nombre d’excursionistes i turistes que ens visiten són importants per al nostre futur. Però com a societat no ens serviran de res si no van acompanyades d’uns valors forts que promoguin el diàleg, el respecte i la democràcia. Si ho voleu viure, les associacions de cultura popular són un magnífic punt de partida.

*Ramon Tena és mediador i educador en Drets Humans
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477