D'un altre temps

A l’aeroport deixo passar primer una noia al control de seguretat. Li cedeixo el pas i em mira rar. “Passa, passa”, li dic amb un somriure. Al final passa, però seriosa com un estaquirot.

No li dono gaire importància, però després em pregunto si la raó de la seva seriositat és perquè ha considerat el meu comportament masclista. No sé què pensar. Bé... sí que ho sé: la bona educació no hauria d’estar renyida amb res. Hi ha normes bàsiques: deixar sortir abans d’entrar, cedir el pas i els seients a les persones grans, i en el cas que ens ocupa, no confondre l’amabilitat o la galanteria amb el masclisme i el sexisme.

El diccionari defineix l’amabilitat com una actitud afectuosa, la galanteria com la qualitat de l’home obsequiós amb les dones, el masclisme com l’actitud que consisteix a atribuir als homes una superioritat de valors, en tots els camps, sobre les dones, i el sexisme com el conjunt d’actituds que es caracteritza pel menyspreu i desvalorització de tot el que fan o són les dones.

En cedir el pas, vaig ser simplement amable, i com aquell que diria: no tenen res a veure els porcs amb la velocitat. Però malauradament, sovint es confonen. I comportaments cordials són mal interpretats.

Fa un temps l’alcaldessa de Girona va encendre la polèmica en declarar sexista un cartell que anunciava el Circ Raluy en el qual es veuen dues noies amb minifaldilla al costat de les cortines del circ on el fons s’endevina un senyor amb esmòquing. Argumentava l’alcaldessa que les noies estaven com d’ornament, no se les veu fer de pallasses o de saltimbanquis, i que per aquest motiu el pòster o foto és sexista. El cartell, és veritat, no mata gens; ara bé, si el considerem sexista, ja podem retirar la majoria de diaris, anuncis i revistes del món. Renoi, com es complica la vida la gent! Després, i per acabar-ho de complicar tot, venen els presidents i les presidentes, els amics i les amigues, els consellers i les conselleres. No podríem establir un gènere neutre que englobés el masculí i el femení? O dirigir-nos a l’audiència o a les electores d’una sola manera. O si m’apuren, que el gènere fos conseqüència de qui parla, és a dir, si soc un home, dic estimats amics, i si fos una dona diria estimades amigues, i tots contents.

Comportaments sexistes i masclistes, malauradament estan presents encara en molts àmbits de la vida, incrustats en comportaments i jerarquies, i és necessari eradicar-los, però si els confonem amb la generositat i la simpatia, anem per mal camí. Si ens obliguem a utilitzar noms masculins i femenins cada vegada que ens dirigim a una audiència, o si ens hem de preocupar per un simple cartell, seguim per un camí absurd.

El cert és que ens aniria molt millor, si en lloc de perdre el temps amb aquestes ximpleries, féssim cas a Henry James, que deia: “a la vida hi ha tres coses importants: ser amable, ser amable i ser amable”.