Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Foc i lloc

Incomunicació

La d’avui serà una columna fallida
Actualitzada 02/12/2016 a les 20:07
La d’avui serà una columna fallida. No pot ser d’una altra manera, és senzillament impossible que surti bé. Si heu vist Homeland, l’escric des d’un estat d’ànim semblant al dels pitjors moments de la Carrie Mathison; si no l’heu vist, diguem que no tinc el cap especialment lúcid. Entre l’apartat de color festuc de la meva llibreta d’anotacions i l’aplicació Keep apunto, diversos cops per setmana, idees que em semblen interessants compartir en tribunes públiques com aquesta. Quan dibuixava amb esquemes aquest article en concret, he estat incapaç de no relacionar-hi bona part de la quarantena de notes acumulades, i avui tot convergeix en una mateixa direcció. Per això no pot sortir bé. Perquè no es pot fer una columna amb quaranta temes, carai, i encara menys si malgasto més d’un terç de l’espai en introduccions inútils però inevitables... A més, cremaré tots aquests temes en un sol dia. Com si fos fàcil trobar temes, no sabeu com em costa trobar temes, la d’hores que em roba cada setmana trobar un maleït tema que passi el meu paranoic filtre d’autoexigent malaltís. I total, per què? Per què carai escriure aquí? Per què escriure sobre allò que escric? Per què participar del soroll? Per ser un mal andorrà, suposo. Per consolidar una imatge d’amargat, que és com entenen la crítica tants i tants a casa nostra. Perquè em situïn en un bàndol –perquè ningú està lliure de bàndols, et diuen. Què carai faig entre tanta opinió de carnet? No ho sé. Abans de les xarxes pensava que contribuir, amb una veu més, al debat públic. Amb les xarxes, a més, durant un temps es va poder dialogar amb certa transversalitat. Ara fa dies que al país no hi ha comunicació, tan sols una simple superposició de discursos. Em faran like els amics i dos o tres que pensen com jo. I aquells que em classifiquen d’“altres” no diran res. Fa dies que no diuen res, ni tan sols en format anònim. M’ignoraran. O comentaran per Whats­App que sóc idiota, que és el que es fa amb tots els “altres”. Però en públic res. Un nou article superposat, d’un altre “uns”, ignorat per uns altres “altres”. I res més. En Joan Brossa ens va calar. Incomunicació.
Etiquetes
  • #3 Yvan Lara Sànchez
    (03/12/16 19:30)

    Gràcies pel comentari, DR. Doncs això, compartim sensacions, em sento molt identificat amb el que dius. A més, m'ha agradat molt perquè m'ha ajudat a situar-me, ara, com a lector i a confirmar-me que jo també fa dies que m'he rendit i he deixat de comentar les opinions dels altres (com les teves). I pel que fa a les opinions de carnet... no hi estic gens en contra, el que m'amoïna i em sembla molt simptomàtic és que siguin les dominants en nombre.

    Respondre
  • #2 Peret
    (03/12/16 10:39)

    like

    Respondre
  • #1 DR
    (03/12/16 09:51)

    Quanta raó que tens! Acabo d'enviar el meu foc i lloc, totalment de carnet, al voltant de la necessitat d'escoltar, preguntar i debatre. Fa dies que jo també em pregunto perquè ningú els comenta, critica o raona. Silenci radio. El més absolut silenci. Ni una paraula. Res. Però no em desanimo. Són els anys de plom de la política andorrana. Serà perquè l'ombra de l'opacitat és allargada. Com una altra sèrie, la de joc de trons, em sento com un dels guardians del mur. Allí també, com en l'oposició, hi fa molt de fred. Però el meu jec és càlid i esponjós. Està fet de conviccions.

    Respondre
3
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477