Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La tribuna

Tom Ripley

Fa pensar molt sobre la condició humana, del que som i fins on podem arribar
Actualitzada 21/11/2016 a les 21:48
Després d’una temporada en què he estat llegint algunes novel·les de la sèrie negra actual, he retornat amb molt de plaer a una escriptora clàssica com és Patricia Highsmith. Tot un exemple de com s’escriuen aquest tipus d’històries. I és que quan compro llibres que no acaben d’agradar-me, al final per treure’m el regust amarg, opto per l’opció més senzilla: rellegir bones novel·les.

Amb el sobrenom de Tom Ripley, l’editorial Anagrama va publicar el 2009 en un sol volum les cinc novel·les de la sèrie en castellà escrites per Patricia Highsmith. Per ordre d’aparició: The Talented Mr.Ripley / A pleno sol (1955); Ripley Under Ground / La mascara de Ripley (1970); Ripley’s Game / El amigo americano (1974); The Boy who Followed Ripley / Tras los pasos de Ripley (1980); i Ripley under Water / Ripley en peligro (1991). Novel·les molt espaiades en el temps, però que saben mantenir el to, la intriga, la frescor de la primera. Imagino que aquest és un tret que caracteritza els grans escriptors: són capaços de fer malabarismes amb el temps.

(Anotació al marge: mai no he arribat a entendre per quin obscur motiu les traduccions no respecten els títols originals. Un dels grans misteris de la literatura.)

El que més em fascina d’aquesta sèrie és el personatge principal: un assassí sense massa escrúpols, Tom Ripley, per qui acabes sentint cert afecte. A mesura que avances en la lectura, i per més que tinguis molt clara la seva crueltat, t’identifiques amb algunes característiques del personatge. I, més enllà de la ficció, que tots sabem identificar, fa pensar molt sobre la condició humana, del que som i fins on podem arribar. Però és evident que Highsmith juga també amb totes les circumstàncies que envolten el cercle per on vol bellugar-se i viure el senyor Ripley, de manera que, sempre amb alguna excepció, acabes per comprendre les raons de la seva amoralitat.

Al seu costat, alguns dels best-sellers actuals, segons la meva opinió, es queden en absolut fora de joc. Puc posar l’exemple de La noia del tren, del qual sols vaig poder llegir unes poques pàgines; i de la pel·lícula, que encara he trobat més pesada. És veritat que en temes d’art i literatura els gustos són molt variables. Pressuposem que la gent pensa igual que nosaltres, fins que realitzem que de vegades les diferències són tan notables com entre un ou i una castanya. Rodones ambdues, però tan diferents. Com la noia del tren i el senyor Ripley. No hi ha color.

En fi, per avui ho deixo aquí. Si els agrada la novel·la negra i no han llegit mai Patricia Highsmitth facin una temptativa amb Ripley. Els llibres també es troben, per separat i la majoria en edició de butxaca. En català es poden trobar tres novel·les de la sèrie, entre les quals la primera: L’enginyós senyor Ripley, publicada per Edicions 62.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477