El desgavell sanitari alarma l'oposició

El govern dels demòcrates, que ja ha conegut tres ministres de Salut, ha aconseguit que tota l’oposició al Consell es posicioni en contra de la seva política sanitària. Els tres grups parlamentaris es mostren molt crítics amb la deriva actual del SAAS i amb l’incompliment de les lleis de contractació i de finances públiques. Els informes del Tribunal de Comptes han constatat anomalies relacionades amb la compra de material, les adjudicacions de treballs externs i la contractació de personal.

Per l’exministra de Salut i parlamentària per SDP, Sílvia Bonet, les irregularitats detectades al SAAS són tan sols la punta d’un iceberg de grans dimensions. Assenyala que la pressió que s’exerceix sobre molts professionals no millora l’atenció a l’usuari i genera insatisfacció i frustració. Per Jordi Gallardo, vicepresident del grup liberal, la pèrdua de qualitat del model sanitari, actualment a la deriva, és preocupant. Posa l’accent en la política de contractació, per la qual preval l’amiguisme en benefici d’una casta que rep uns salaris desorbitats, premia els professionals de fora i no promociona els de casa. Rosa Gili, consellera del PS, denuncia que el SAAS viu un procés de degradació que ningú no ha parat tot i els indicis: queixes reiterades, malestar latent, enveges, assetjament laboral. La parlamentària ha reclamat transparència i ha anunciat la in­tenció del seu grup de participar en el procés penal contra el SAAS. Les opinions expressades pels polítics de les tres formacions parlamentàries aboquen a la conclusió que les mesures adoptades fins al moment només han servit per generar malestar i augmentar la despesa. El dèficit no millora, malgrat que les tarifes continuen congelades i s’han apujat les cotitzacions de la CASS, amb previsió de nous augments.

El Govern, que parla fa temps de reforma sanitària, proposa ara un pacte d’Estat, obviant que hi ha un acord unànime sobre tres aspectes encara pendents d’implementació, després de cinc anys i molts diners invertits: la cartera de serveis, la història clínica compartida i el metge referent. Per establir aquestes eines de política sanitària no calien tants assessors, alguns d’ells imputats, que tan sols han servit per embolicar i allargar el procés. Realment, es pot parlar de voluntat de reforma?