La tribuna

'Andorran Summer'

La tardor a Andorra és una de les estacions més boniques i podríem aprofitar-la una mica més

Creat:

Actualitzat:

Escric aquesta Tribuna des del tren, després d’haver passat un parell de dies a Hervás, al nord d’Extremadura, a prop de la ciutat de Plasència.

Des de fa dinou anys, durant els mesos de novembre i desembre, organitzen una sèrie d’activitats sota el nom d’Otoño Mágico per tal de promoure la regió. Tot i ser una comarca on no hi havia gaire turisme, gràcies a aquesta iniciativa han aconseguit que la tardor sigui una de les temporades amb més visitants.

La vall on es troba el poble és la vall del riu Ambroz, una zona mig muntanyosa amb boscos de roures, castanyers, alzines i també cirerers que per primavera quan floreixen, sobretot a la vall veïna del Jerte, atreuen milers de persones.

I escric això perquè la tardor a Andorra és una de les estacions més boniques de l’any i potser podríem aprofitar-la una mica més, vist el seu immens potencial. No negaré que estan molt bé iniciatives com la de l’Andorra Shopping Festival que omplen el país de gent (el pont de Tots Sants a Andorra va ser un èxit). Però és que realment els colors del Principat abracen una gamma tan àmplia de varietats i textures que és una pena desaprofitar-les.

La pràctica d’esports que a l’estiu són molt comuns a la tardor queda apartada, quan en realitat potser podria ser encara més interessant.

Als Estats Units i el Canadà tenen l’Indian Summer, i a Alemanya i Àustria, l’Altweibersommer, que vénen a ser com el nostre estiuet de Sant Martí i que abans feia referència a aquells dies calorosos per Sant Martí (11 de novembre), quan tot sovint teníem altes temperatures. Però sembla evident que el clima està canviant i que cada any l’estiuet de San Martí s’allarga, de manera que promocionar la tardor a Andorra, l’Andorran Summer, podria ser un bon reclam.

Què s’hi podria fer? Òbviament associar-ho a la cultura i a la gastronomia. Però també al senderisme i a les bicicletes de muntanya. Activitats pròpies de l’estiu, que a la tardor, si el temps acompanya, són molt més intenses.

Des de l’observació d’animals en llibertat fins a excursions per aquelles valls i parcs on els color formen una simfonia, o l’organització de concursos fotogràfics o idees similars relacionades amb la natura i la botànica semblen una bona manera de fer créixer el país en un segment diferent.

És possible que en anys anteriors s’hagin fet actuacions d’aquest tipus, relacionades amb la tardor, però seria una bona idea seguir explorant aquest ter­ritori.

El patrimoni paisatgístic d’Andorra és altament captivador, i si a més de la pràctica de l’esquí a l’hivern i el senderisme de l’estiu fóssim capaços de desenvolupar noves actuacions, guanyaríem en qualitat.

tracking