Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La seca, la meca i...

Busquem motius ocults

Actualitzada 05/11/2016 a les 06:48
    Gemma Rial
La negació és un antic mecanisme d’autoprotecció, molt comú en teràpies de psicologia, una forma d’autoengany que ens permet sobreviure, ignorant una realitat que ens resultaria difícil de defensar o fins i tot de conviure-hi. És millor autoconvèncer-nos d’una fal·làcia que admetre que no hem estat a l’altura de les circumstàncies, que hem fallat els que ens estimen o ens segueixen i que som una ombra del que havíem sigut. Negar és millor que afrontar, protegeix la nostra psique del jutge més dur que tenim: nosaltres mateixos. Perquè si ja és difícil resistir les temptacions materials, també ho és saber-se ostatge de desitjos obscurs que embruten la nostra història. Som el que fem, no el que diem, no podem viure en l’autocomplaença i engany perquè tard o d’hora haurem de rendir comptes. L’etern debat sobre què és moral i què no, la petita i estreta línia vermella que separa què és i què no és ètic. En política, s’han posat molt de moda aquests dies els temes de les incompatibilitats i corrupcions. Més enllà del que és legal o il·legal, hi ha un tema fonamental, que és la pròpia ètica. No és necessari que un fet sigui il·legal per no ser ètic. Tots, absolutament tots, sabem quan estem actuant seguint uns principis i quan no. Una altra cosa és que vulguem disfressar-ho, vendre-ho i explicar-ho de forma que ens justifiqui i ens faci sentir menys mesquins. Els homes i les dones tenim uns codis ètics que no estan escrits. Només hem de seguir-los i podrem alliberar-nos de les nostres febleses.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477