Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Opinió

De Meritxell a la Bíblia

Gràcies a la família Roquet-Portella obrim al món la sala Bíblies en llengües del món
Actualitzada 04/09/2016 a les 06:59
El més gran best-seller de la història és la Bíblia. Una llamborda de 2.000 pàgines que té, pel cap baix, 2.600 anys. Biblion és el mot grec donat a la Bíblia que significa llibre. És una referència a la ciutat fenícia de Byblos, que tenia dins del camp del comerç el monopoli dels papyrus. Compta amb més de tres mil milions de creients que la tenen com a llibre de text. L’Antic Testament, que és la Bíblia hebrea, és també la font per als cristians i per als musulmans. 3.900 milions d’exemplars de la Bíblia han estat impresos des del 1815, que supera de molt els 900 milions del Llibre Vermell de Mao i el catàleg d’Ikea, 220 milions. El nombre de llengües en les quals ha estat traduïda suma 2.303. Des d’aquest diumenge, 4 de setembre, en el quarantè aniversari de la benedicció del nou santuari de Meritxell, el santuari nacional de la Mare de Déu, patrona d’Andorra, gràcies a la família Roquet-Portella obre la sala Bíblies en llengües del món. Els pelegrins i turistes a la basílica andorrana podran contemplar més del 50% de les seves traduccions, 1.287 exactament.
El nou santuari de Meritxell acompleix la voluntat de l’artista Ricard Bofill, a qui la Sindicatura de Julià Reig confià un projecte que agermanés la fe dels andor­rans; que fos el pilar de les seves tradicions a la vegada que obrís l’Andorra a la postmodernitat del segle XXI. En féu font d’espiritualitat: concerts, conferències, exposicions i atri dels gentils. L’Europa ens apareix dividida, egoista, materialitzada, idòlatra del diner. Meritxell esdevé un mirador i un espai de contemplació de natura i fe, de silenci i lectura, d’història andorrana i, des d’aquest diumenge, d’història bíblica pel que fa a les traduccions del Llibre Sant per excel·lència. Katie Badie, a qui mostrava l’exposició encara a mig muntar, em confiava: “De nena, la figura d’Abraham me touchait beaucoup parce qu’elle me rattachait à une foi que avait plus de 4000 ans.”
Acompanyo els professors que imparteixen a AINA les classes del curs Educadors en el lleure a la sala de Bíblies en llengües del món. Em pregunten quina lectura faig de la Bíblia. Els confio els meus quatre secrets:
1. Llegiu la Bíblia com una novel·la. Per comprendre un mos d’un llibre, cal tenir una visió global. Poseu-vos ben còmodes davant una beguda i llegiu un fragment d’un llibre de la Bíblia. És evidentment un primer apropament al llibre sagrat.
2. Creeu un grup d’estudi bíblic. Ho fem en la bona nit als monitors. Els llegeixo una frase de l’Evangeli a la qual segueix una pregunta. Compartim la resposta. Joiós costum de desitjar-nos “tingueu bons somnis”. Treballarem perquè la sala de les Bíblies de Meritxell aculli un grup de 8 a 12 persones per llegir textos bíblics i compartir-ne la discussió sense sortir-se del text.
3. Recerqueu el sentit literari. Primerament, és essencial comprendre el text. Per això, cal representar-se la situació en el qual fou escrit i buscar la raó per la qual es va escriure. Per exemple, Pau escriu per a una Església dividida, Joan escriu els signes que portaran el lector a creure.
4. Feu atenció als detalls. No hi ha cap frase que sigui innocent. Jesús guareix un mut sord (marc 9,25). Hom és mut perquè hem perdut la capacitat d’escoltar?
5. Sobretot, deixem-nos transfigurar per la lectura bíblica. És Déu que ens busca a través de la Paraula, i no nosaltres a Ell. Quan reso, parlo a Déu. Quan llegeixo la Bíblia, Déu em parla a mi
El Papa Francesc ens adverteix que l’Església ha de ser un hospital de campanya. La Bíblia és un bon llibre de receptes mèdiques:
–Esteu tristos, llegiu Joan 14.
–Us trobeu amb persones que parlen malament de vosaltres, acudiu al Salm 27.
–Estàs nerviós, medita el Salm 51.
–Estàs preocupat, recorre a Mateu 6, 19,34.
–Si vols saber el secret de la felicitat, vés a la carta als Coloses 3, 12-17.
–Cerqueu pau i repòs, aneu a sant Mateu 11,25-30.
–Esteu pessimistes, obriu el Càntic d’Isaïes 12.
Contemplo la meva Confident. El Fill de la falda ens mostra la Bíblia escrita en totes les llengües del món, la llengua de l’amor: “Si parlo totes les llengües, però no tinc amor, de res no em serveix.”
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477