Postals d'estiu (II)

Arrapat a la barana que delimita la terra ferma del buit insondable del cingle que sustenta el santuari del Far, el viatger fixa la vista en la vall de Sant Martí Sacalm, amb les seves quatre cases, l’esglesiola i els camins que quadriculen els rostolls. Més enllà, albiren els boscos de les Guilleries, rere els quals treuen el cap els cims del Montseny, i de tramuntana a llevant, llunyans, el Canigó, les Alberes, el Montgrí amb la seva forma de bisbe jacent contrapuntat per les illes Medes, la ciutat de Girona i la plana de l’Empordà. I al fons, la vastitud del mar, a penes visible per mor de la calitja. Escodrinya detalls: el santuari dels Àngels assolellant-se sobre les Gavarres, la muntanya de Montserrat retallant-se en la llunyania i la Mola de Sant Llorenç del Munt fent-li costat com un bonet miniaturitzat. El mirador del Far, al Collsacabra, d’orografia semblant a la proa d’un gegantí navili petri que s’endinsa en el buit, és una de les talaies més espectaculars de Catalunya, només comparable a les de Queralt, Sant Jeroni de Montserrat, Cardó i Sant Pau de la Figuera, entre les que coneix el viatger. Si el Far transmet una percepció èpica, grandiosa, la talaia del santuari dels Àngels, al sud-est de Girona, sobre els pobles de Madremanya i Sant Martí Vell, és també testimoni d’un decorat tel·lúric, però alhora encomana el lirisme de la proximitat. En els seus tres-cents seixanta graus de vista panoràmica es pot resseguir del Montseny a la Gar­rotxa, del Canigó a l’Albera, fins a la punta del Cap de Creus. El més apreciable dels Àngels és, però, la seva condició de mirador únic de l’Empordà per a aquells que no poden caminar fins a altures com Sant Salvador de Verdera o el Puigneulós. Els Àngels és el més alt i el més proper dels turons que encerclen la plana empordanesa, que s’hi mostra com un pessebre de dimensions humanes i contorns mediterranis. Hostatjar-s’hi i llevar-se prou d’hora per veure sortir el sol en l’horitzó marí és un dels plaers més conspicus que pugui assaborir un viatger; si pot ser, a la tardor, quan els dies són nets de bromades i la carretera que hi accedeix pel costat empordanès està entapissada de milers de fulles grogues i ocres dels castanyers.