D'acord. Tothom s'equivoca. No m'he expressat be. No vull dir que tots els comentaris són vulgars; vull dir que, molt sovint, quan la polèmica és viva, els comentaris es converteixen en desqualificacions personals i fan mal als ulls. Com definir aquest tipus de comentaris ? També es pot llegir entre línies quin és el sentit de l'article. Òbviament no tinc res en contra dels comentaris escrits amb educació, sigui quina sigui la ideologia, llengua, ortografia, i el que es vulgui. L'article va, com diria el comentarista #2, de bon rotllo i proposa una alternativa. No té cap més transcendència.
Respondre
Erdogan va dir..
jo no, però el meu gos té el mateix mustaxu, poder ell té alguna arrel en el seu arbre genealògic que els enparenti (quilosa), tot i que és molt divertit i dòcil (el meu gos).
fet va dir..
'Fet', l'Erdogan a Turquia també vol el mateix que tú. Nom i foto de qui goci portar-li la contrària. Sou parents ?
Contestar algú que és un "privilegiat de les lletres", un professional de construccions de frases, articles o llibres, la veritat, fa respecte. És fa difícil arribar al mínim nivell exigit per l'ocasió... però el cor em diu que ho haig d'intentar. Faré el que podré. Com que diuen "qui fa el que pot, no està obligat a més", ho provarem. Llancem-nos a la piscina literària. Quan una professional s'atreveix a publicar un article on menysprea la capacitat narrativa dels lectors (fins i tot, els del seu propi mitjà), on els tracta de "vulgars" (i, en el millors dels casos, de lamentables), em brota instintivament una sola paraula per la ment: supèrbia. A la Viquipèdia aquesta paraula està definida així: "A diferència de l'orgull, que pot tenir connotacions positives o negatives, la supèrbia és sempre una falta i fins i tot un pecat en termes religiosos. La persona superba es creu millor que els altres, menysprea els que l'envolten. Dante el considerava el pitjor pecat de tots." No tractaré a l'articulista com diu Dante, ni molt menys l'acusaré de cap pecat, Déu m'hen guardi, però intentaré aportar-li algún comentari constructiu. De bon rotllo. Quedi clar, però, que discrepo totalment de la seva opinió sobre la vulgaritat dels comentaris dels lectors. M'explico. Quan qualsevol persona entra en un mitjà digital, llegeix algun article, li causa alguna sensació, i el motiva a omplir el requisits per publicar la seva opinió, això, per si sol, ja és un gran èxit democràtic. Agradarà més o menys el que ha escrit, gaudirà de més o menys capacitat narrativa i ortogràfica, però el fet de l'acció és lo més important de tot. L'inquietud i el inconformisme personal són imprescindibles per avançar com a societat, ser més justos, respectuosos i més sol.lidàris. D'altre manera, entrariem en el terreny de que totes les decisions les prenen els 'entesos que en saben'... i la masa social s'ha de limitar a callar i creure. Arribat a aquest punt, a l'història tenim forces i lamentables exemples de com acaben aquests invents. O sigui, soc dels que valoro qualsevol granet de sorra, sigui del color que sigui. Tot granet fa muntanya. Ho sento, no soc autoritari ni inquisidor, més aviat soc demòcrata i lliberal de pensament. Encara que discrepem amb coses, m'imagino que vostè tambè ho és. Rebi una cordial salutació d'un vulgar (o lamentable) comentarista, en el mes d'Agost.
Respondrenom cognoms i foto m'hi apunto. qué surtin a la llum tots els que fan i escriuen demenciades.
Respondre
M'adereixo frase a frase, lletra a lletra amb "un vulgar comentarista". Vull suposar que En Ramón Villeró ha estat aquí (només) puntualment desafortunadíssim i espero que ho poleixi!
Respondre