Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
la tribuna

L'opinió del lector

A Andorra, almenys, els temes polèmics no acostumen a sortir més enllà de la vulgaritat
Actualitzada 08/08/2016 a les 21:23
He parlat més d’un cop de l’opinió que em mereixen alguns comentaris a les edicions digitals dels diaris. N’hi ha alguns que són absolutament demencials, per utilitzar una paraula suau.

També és veritat que al Diari d’Andorra, comparat amb els diaris espanyols de més tirada, els comentaris no són tan agressius i xenòfobs com, per exemple, en els diaris esportius del país veí, on la mala educació i els insults estan a l’ordre del dia (quasi sempre emparats en la rivalitat esportiva que aquí es converteix en crònica), o en els diaris generalistes, on els temes de discòrdia són, com no, el nacionalisme, l’islamisme, la immigració i altres ismes, fins al punt que per llegir les bajanades que s’escriuen millor seria no publicar-les. A més, com he comentat d’altres vegades, en un gran percentatge els comentaris de mal gust apareixen emparats en l’anonimat.

A Andorra, almenys, els temes polèmics, òbviament amb alguna lamentable excepció, no acostumen a sortir mes enllà de la vulgaritat. Però, de vegades, cansa, fa mal als ulls, i hom es pregunta si no es podria millorar la intervenció del lector.

Un pas interessant, al meu entendre, és veure com a la nova edició digital del Diari d’Andorra s’han anul·lat les famoses estrelletes, la qual cosa sempre és d’agrair.

Ara bé, la pregunta pertinent és si, a imatge i semblança de la secció de les cartes al director, no seria convenient crear una secció d’opinió del lector on cadascú pogués opinar sobre qualsevol article, però sempre deixant constància de qui és. Donant la cara, identificant-se, tal com ho fem els que escrivim a les seccions d’opinió o qualsevol altra.

Dit d’una altra manera, demanar a qui vulgui opinar una mica més d’esforç i de dedicació. Pensar una estona abans d’escriure, criticar i opinar. Perquè per escriure ximpleries ja en tenim prou amb els cent quaranta caràcters de Twitter, també assequibles a qualsevol diari, però molt més volàtils que els comentaris, tal com avui en dia estan estructurats.

Apostar per una secció com la de l’opinió del lector sembla un exercici de coherència periodística que segur que agrairia molta gent. Llegir desqualificacions personals signades amb noms estrafolaris no té gaire sentit.

Per acabar aquesta reflexió, una última pregunta que deixo enlaire. Per quina raó els mesos de juliol i agost quasi no hi ha gaires comentaris als diaris andorrans? Si en saben la resposta, poden escriure-la en un comentari.

Salut i bon agost!
Etiquetes
  • #6 Eduard López Mirmi
    (12/08/16 08:55)

    M'adereixo frase a frase, lletra a lletra amb "un vulgar comentarista". Vull suposar que En Ramón Villeró ha estat aquí (només) puntualment desafortunadíssim i espero que ho poleixi! 

    Respondre
  • #5 Ramon Villeró
    (09/08/16 20:27)

    D'acord. Tothom s'equivoca. No m'he expressat be. No vull dir que tots els comentaris són vulgars; vull dir que, molt sovint, quan la polèmica és viva, els comentaris es converteixen en desqualificacions personals i fan mal als ulls. Com definir aquest tipus de comentaris ? També es pot llegir entre línies quin és el sentit de l'article. Òbviament no tinc res en contra dels comentaris escrits amb educació, sigui quina sigui la ideologia, llengua, ortografia, i el que es vulgui. L'article va, com diria el comentarista #2, de bon rotllo i proposa una alternativa. No té cap més transcendència.

    Respondre
  • #4 fet
    (09/08/16 11:32)

    Erdogan va dir..
    jo no, però el meu gos té el mateix mustaxu, poder ell té alguna arrel en el seu arbre genealògic que els enparenti (quilosa), tot i que és molt divertit i dòcil (el meu gos).

    Respondre
  • #3 Erdogan
    (09/08/16 10:16)

    fet va dir..
    'Fet', l'Erdogan a Turquia també vol el mateix que tú. Nom i foto de qui goci portar-li la contrària. Sou parents ?

    Respondre
  • #2 Un vulgar comentarista
    (09/08/16 10:12)

    Contestar algú que és un "privilegiat de les lletres", un professional de construccions de frases, articles o llibres, la veritat, fa respecte. És fa difícil arribar al mínim nivell exigit per l'ocasió... però el cor em diu que ho haig d'intentar. Faré el que podré. Com que diuen "qui fa el que pot, no està obligat a més", ho provarem. Llancem-nos a la piscina literària. Quan una professional s'atreveix a publicar un article on menysprea la capacitat narrativa dels lectors (fins i tot, els del seu propi mitjà), on els tracta de "vulgars" (i, en el millors dels casos, de lamentables), em brota instintivament una sola paraula per la ment: supèrbia. A la Viquipèdia aquesta paraula està definida així: "A diferència de l'orgull, que pot tenir connotacions positives o negatives, la supèrbia és sempre una falta i fins i tot un pecat en termes religiosos. La persona superba es creu millor que els altres, menysprea els que l'envolten. Dante el considerava el pitjor pecat de tots." No tractaré a l'articulista com diu Dante, ni molt menys l'acusaré de cap pecat, Déu m'hen guardi, però intentaré aportar-li algún comentari constructiu. De bon rotllo. Quedi clar, però, que discrepo totalment de la seva opinió sobre la vulgaritat dels comentaris dels lectors. M'explico. Quan qualsevol persona entra en un mitjà digital, llegeix algun article, li causa alguna sensació, i el motiva a omplir el requisits per publicar la seva opinió, això, per si sol, ja és un gran èxit democràtic. Agradarà més o menys el que ha escrit, gaudirà de més o menys capacitat narrativa i ortogràfica, però el fet de l'acció és lo més important de tot. L'inquietud i el inconformisme personal són imprescindibles per avançar com a societat, ser més justos, respectuosos i més sol.lidàris. D'altre manera, entrariem en el terreny de que totes les decisions les prenen els 'entesos que en saben'... i la masa social s'ha de limitar a callar i creure. Arribat a aquest punt, a l'història tenim forces i lamentables exemples de com acaben aquests invents. O sigui, soc dels que valoro qualsevol granet de sorra, sigui del color que sigui. Tot granet fa muntanya. Ho sento, no soc autoritari ni inquisidor, més aviat soc demòcrata i lliberal de pensament. Encara que discrepem amb coses, m'imagino que vostè tambè ho és. Rebi una cordial salutació d'un vulgar (o lamentable) comentarista, en el mes d'Agost.

    Respondre
  • #1 fet
    (09/08/16 08:01)

    nom cognoms i foto m'hi apunto. qué surtin a la llum tots els que fan i escriuen demenciades.

    Respondre
6
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477