Elèctrics

Comentava amb un company encara més escèptic que jo la campanya per promoure l’ús del cotxe elèctric a Andorra, i l’efecte que ha tingut també a la Seu, on ja s’ha instal·lat un punt de càrrega al Passeig, i ell es demanava què passarà quan el parc de vehicles elèctrics deixi de ser una anècdota per esdevenir una opció estadísticament significativa entre els conductors de les grans ciutats. Raonava que si ara, cada cop que hi ha una onada de calor i a tothom li agafa per connectar alhora ventiladors i condicionadors d’aire, ja passa que la xarxa elèctrica fa figa i deixa un munt de gent sense servei, no s’acaba de veure com hi ha d’haver prou energia per fer funcionar els centenars de milers de cotxes que transiten un dia qualsevol per Barcelona, posem per cas, i abastar, a més, les necessitats quotidianes dels ciutadans. I, ja engrescat, es maliciava si tot plegat no serà una conxorxa entre les empreses del ram i els fabricants d’automòbils per justificar la posada en marxa de noves centrals nuclears. Reconec que la segona part és discutible, però també és cert que en el rerefons dels seus recels hi ha una part de raó, en el sentit que sembla que a l’hora d’apostar per energies respectuoses amb el medi ambient hem començat la casa per la teulada. Promoure l’ús del cotxe elèctric és una bona iniciativa, tot i les limitacions actuals pel que fa a autonomia i a l’encara escassa xarxa de punts de recàrrega. Però si al mateix temps no es promouen energies netes que substitueixin els combustibles fòssils i alhora prevegin com cobrir la demanda futura a mig termini, potser solucionarem un problema a costa de generar-ne un altre de més gros.