Tornar a encendre

Molts, d’aquí i d’allà, ja han escrit sobre la nefasta decisió de l’apagada d’ATV al Pirineu català. Sense ànim de ser romàntic, i sobretot amb la mirada posada en el futur, la meva opinió passa no tant per la recuperació del senyal a les comarques pirinenques veïnes, que també, sinó per la necessitat que tenim –com a país i com a societat– de crear complicitats amb la resta del territori de la nostra àrea d’influència més propera que ens dugui a la creació d’un nou ens informatiu autènticament pirinenc, transfronterer. Possiblement en l’àmbit jurídic construir aquest nou ens té molts impediments, però estic convençut que cap no ha des ser ser insalvable si hi ha voluntat política de totes les parts. L’Antoni Pol, en un dels darrers escrits, ens apunta la necessitat de dotar d’estatus jurídic una microregió pirinenca que comprendria Andorra i tota la geografia veïna en un radi de 50 quilòmetres, sent capaços de fer copartícip tot el nostre entorn del desenvolupament futur. Hi estic d’acord, però això passa perquè nosaltres, els nostres polítics i gestors, siguem els primers a creure’ns-ho, que no visquem d’esquena al que és una realitat diària i estar convençuts que els camins que porten a Andorra ja no s’han de mantenir “fragosos i dolent”. L’apagada ens ha de servir per engegar nous projectes de futur, d’obertura –també informativa–, lligats indefectiblement als canvis que estem vivint de forma accelerada. I mentrestant no els engeguem, però els pensem i reformulem, hem de reconnectar ATV amb el nostre entorn pirinenc. L’objectiu final, però, és que l’apagada serveixi per tornar a encendre amb més llum.