'Ļoti pateicos'

A veure; ja sabem que sempre hi ha algú a qui li falta temps per criticar-ho tot, però ja em diràs per què s’hi ha de posar ningú amb aquesta pobra gent que tampoc no fa cap mal. Si els han convidat a passar un parell de dies a cor què vols i tenien lliure l’agenda, doncs ben fet que han fet d’aprofitar-ho, escolta. A veure si tu no hauries fet el mateix. Arribes, gaudeixes del país, et relaxes, i entre àpat i àpat fas vida social i debats sobre “els tòpics de la globalització” (ep, aquí hi ha un nivell!), i després, cap a casa com nou. I com que és gent ben educada, doncs és normal que vulgui respondre a la invitació llançant alguna floreta als amfitrions. Oi que si uns amics et conviden a sopar no et passaràs la nit traient-li faltes a tot? Oi que encara que et posin al plat un filet que semblaria que ha fugit pels pèls d’un crematori de cadàvers diràs que és tan bo i que aquest punt cruixentet li dóna quelcom d’especial? Doncs aquí passa el mateix. Val, sí, potser l’expresidenta de Letònia ha exagerat una mica amb això que Andor­ra “és un model d’èxit”, i què? Tot­hom sap que la mesura de l’èxit és d’allò més subjectiu. El que compta és que ho hagi dit de tot cor, i, si és així, doncs ļoti pateicos (que és com es diu motes gràcies en letó, segons el traductor de Google). I el mateix es pot dir de la resta de convidats que s’han desfet en elogis al país: moltes gràcies, molt amables, tornin quan vulguin! En tot cas, el problema és teu si et creus tot el que diuen, que tampoc no cal ser cap eminència per adonar-se que, tal com estan les coses, el veritable èxit és anar sobrevivint dia rere dia. I per molts anys que ho puguem dir!