foc i lloc
Andorra, capital La Plata
Que la capital d’una Andorra imaginària porti aquest nom és pura coincidència
Si el nostre país, als últims anys, ha estat present en la literatura de creació gràcies a alguns dels nostres novel·listes, no havia tingut la mateixa sort en el cinema, en què els únics precedents daten de fa més de mig segle i són documentals més o menys afortunats. Per això és una bona notícia que una productora nord-americana hagi donat llum verd a l’adaptació a la gran pantalla de la novel·la Andorra del novaiorquès Peter Cameron.
L’ús del nom d’Andorra en la literatura de ficció internacional té un historial escàs, però d’un cert luxe. Amb el denominador comú, però, que el nom no fa la cosa, ja que l’entorn que es designa amb aquest nom no té res a veure amb la nostra realitat. És el cas del llibret de l’òpera Le val d’Andorre, de Jacques Halévy, estrenada a París el 1848, que descriu un pintoresc país amb palaus, prínceps i princeses. O de la novel·la Andorra (1961), de l’escriptor existencialista suís Max Frisch, que discorre en un escenari totalment desubicat. O, més modernament, de l’episodi andorrà que Dan Brown inclou a El codi Da Vinci, que només es refereix a les masmorres del bisbe i a una línia de tren internacional que porta el protagonista a Oviedo.
La novel·la de Cameron no és aliena a aquesta regla: sota el títol Andorra desgrana una història d’intriga en un petit país del Pirineu que té per capital La Plata, una petita ciutat amb port de mar i amb un únic hotel, un escenari que recorda l’ambient caduc d’algun indret del Carib de fa cinquanta anys. Quan, el 1997, amb la traducció de l’obra al català acabada d’aparèixer, Cameron va ser entrevistat a Nova York per la periodista Montserrat Luesma per a La Revista d’Andorra, va declarar que havia triat el nom d’Andorra per al títol perquè el seduïa el seu so, però que no coneixia el país i a penes podia ubicar-lo en un mapa.
El film Andorra pot ser un bon thriller tenint com té valors segurs en la direcció (Fred Schepisi, La casa Rusia) i en el protagonista (Clive Owen, Closer). Si no li canvien el títol, serà una bona ocasió de passejar el nom del nostre país per tot el món. Després, la feina serà nostra quan arribin corrues de turistes despistats preguntant pel port de mar i per l’hotel Excelsior.