Impotència

Sentia ràbia, impotència, començava a agafar-li mania per tot el que em deia o potser per la manera com em parlava. No tenia un bon dia i necessitava desfogar-me, però vaig optar per no dir res perquè sabia que no seria res de bo, així que em vaig controlar com vaig poder, tot i que em va costar dissimular tot allò que em va acabar fent sentir malament. Jo sabia que tenia raó, però vaig preferir callar perquè no es va preocupar per res, li va ser completament igual com em faria sentir i ho va dir allà davant, encara sabent com reaccionaria. Però com sempre, va voler tenir l’última paraula. Però digues, com t’hauries sentit tu?