Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar

Francesc Betriu Tàpies, ‘in memoriam’

La creació de Taurus, el 1962, va representar per a Oliana un creixement sostingut, tant
en població com en benestar social i econòmic, que mai ningú no hauria pogut imaginar
07/06/2014 a les 07:44
Són els d’aquells personatges que passen a la història –si la memòria anomenada històrica no els fa una mala passada– per les accions desenvolupades durant la seva vida. El nom de Francesc Betriu Tàpies és un dels que ressona en la vida social i econòmica d’Oliana dels dar­rers cinquanta anys, potser el que més. I, diguem-ho ja d’entrada, la memòria fixada en el conscient col·lectiu, ha estat en certa manera injusta amb la seva persona. Francesc Betriu, fill de cal Cases d’Oliana, conegut al poble com el Cisquet, ha mort aquest 2 de juny a Barcelona, als 88 anys. El seu nom va lligat i quedarà per sempre unit a Oliana per ser el cap visible i fundador, juntament amb el Jordi Escaler, de la fàbrica d’electrodomèstics Taurus, una empresa creada el 1962, amb base a Oliana, i amb una expansió gradual, primer a Organyà i Solsona i després saltant a Mèxic i Veneçuela. La Taurus, durant trenta anys, fins al 1993, va ser a les mans de Francesc Betriu, enginyer industrial, moment en què ha de ser comprada per la Generalitat de Catalunya, després de llargues negociacions i patiments tant de la família Betriu com de l’alcalde Ventura Roca i el propi president Pujol, per tal d’evitar el seu tancament, amb una suspensió de pagaments motivada per una crisi estructural interna, amb arrels a la incipient globalització industrial. Si la Generalitat de Catalunya va intervenir i va salvar la Taurus, va ser degut a la incidència agudament negativa que la seva desaparició hauria tingut tant a Oliana i els pobles del voltant, amb una població activa gairebé vinculada tota a la Taurus i en menor mesura a Organyà i Solsona. L’empresa va ser privatitzada el 1997, quan els empresaris Ramon Térmens i Jorge Tornini n’adquireixen el 52% amb el compromís de quedar-se-la en la seva totalitat, com així va ser. Térmens i Tornini van reflotar Taurus i avui, desvinculat Tornini, Taurus Group és a les mans de Ramon Térmens i té una intensa activitat, comandada des d’Oliana, a l’Amèrica Central, Sud-amèrica i a Àsia.    La creació de Taurus, el 1962, va representar per a Oliana un creixement sostingut, tant en població (arribant-la a duplicar i a prop dels 2.500 habitants) com en benestar social i econòmic, que mai ningú no hauria pogut imaginar. Ara que ja no hi és hem de dir que el Francesc Betriu va estimar Oliana més enllà del que era el seu comès, el de l’empresari que donava feina a gairebé tothom que trucava a la seva porta: va costejar l’obertura de carrers i avingudes, va construir la zona esportiva, amb una piscina com poques hi havia fa trenta anys en pobles petits. Va fer portar el gas i canalitzar-lo per al seu ús domèstic. Va ajudar les entitats esportives i culturals, pagant equips, costejant impressions de llibres i butlletins, contribuint a la reconstrucció de l’ermita de Sant Andreu del Castell d’Oliana, etc, etc. Però ultra les obres vistes i conegudes, hi ha l’ajuda anònima a la família humil o a la persona sola que, sabedor ell que li mancava per exemple un frigorífic, o una rentadora, o queviures, li feia arribar sense fer soroll.    La prosperitat d’Oliana dels anys seixanta, setanta i vuitanta, va lligada al nom de Francesc Betriu, el Cisquet. Hi ha qui, des d’una visió parcial i fins i tot mesquina, parla d’ell com si les seves maneres fossin de cacic. Ho dubto. Havent tingut amb ell converses regulars, majorment per Pasqua, on participava a les caramelles, o per la festa Major, o en altres ocasions que coincidíem, notaves que, a banda de l’home empresari que es podia permetre tenir i pilotar helicòpter –hem de recordar avui també, la tràgica mort del seu fill Xavier, pilot d’helicòpter, el dia 22 de març de 2001, al coll de la Botella, juntament amb el Dani Gomà– i voltar món, hi havia el ciutadà, el veí del poble, que parlant, per exemple, com deia ell, del preu del diner i de les dificultats de mantenir la fàbrica, et parlava, asseguts al pedrís de la plaça del Lledoner, de la font de la Roqueta, o de la muntanya d’Aubenç, o de si tal bosc es refeia després d’un incendi ocorregut feia pocs anys a la serra.    El Francesc Betriu ja no hi és. Aquell home que va crear com es diu comunament, un imperi, de petit, ja se li notava el tarannà de negociant, doncs, després de venir a berenar a casa de la meva mare, de qui era amic, a cal Baster, – a mi em deia Basteret–, passava per cal Simonet i comprava un sac de patates que just podia arrossegar. Abans d’arribar a casa seva, a la carretera, ja l’havia venut i amb guany, és clar. Potser algun dia se n’escriurà d’ell una semblança biogràfica. Caldria fer-ho. Amb els anys, la seva obra, serà més coneguda i entesa, de ben segur. Avui, des del record, i en nom de molts olianesos i gent d’altres indrets, li diem: adéu Cisquet de cal Cases. Els anys que has viscut a Barcelona, Oliana t’ha recordat, tal com et recordarem sempre. Que reposis en pau.
  • #1
    (09/06/14 15:17)

    No cal dir que ets un profund coneixedor del tema, analitzat- ho tot dins una òptica objectiva, dins un context, una situació i uns fets que t´ha tocat viure de ben a prop Diuen que amb el pas del temps les coses es poden analitzar fredament i veure que la realitat de la mateixa no queda molt distant de la veritable objectibilitat de les coses Crec molt bé que analitzar les coses al gust de tothom és ben difícil però la realitat només parteix d´una bona reflexiu, d´un bon estudi prèvi. Per molts anys company.

1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477